Jo també m'enyoro els dies que tafanejava les parades i costava d'entrar a les meves llibreries favorites. Ara que, entre tu i jo, no sé sabria renunciar a viure la diada des de la llibreria ;-)
No ho sé, només fa dos Sant Jordi que el visc des de dins. Té els seus pros i contres, com tot. Però m'agradava molt passejar i ara ho enyoro. Sant Jordi és el final de la cursa, l'últim sprint. Potser perquè aquest any ha acabat amb un incident imprevist no en guardo tan bon record com l'any passat.Tanmateix, em segueix agradant. Sobretot si fa sol :)
Encara estic massa cansada per adonar-me que Sant Jordi ja no és Sant Jordi, sinó el dia de més feina de l'any. Quina llàstima.
2 comentaris:
Jo també m'enyoro els dies que tafanejava les parades i costava d'entrar a les meves llibreries favorites. Ara que, entre tu i jo, no sé sabria renunciar a viure la diada des de la llibreria ;-)
Salutacions cordials.
No ho sé, només fa dos Sant Jordi que el visc des de dins. Té els seus pros i contres, com tot. Però m'agradava molt passejar i ara ho enyoro. Sant Jordi és el final de la cursa, l'últim sprint. Potser perquè aquest any ha acabat amb un incident imprevist no en guardo tan bon record com l'any passat.Tanmateix, em segueix agradant. Sobretot si fa sol :)
Publica un comentari a l'entrada