15 de novembre de 2006

Castigada

A la feina a vegades em sento així. En busco una altra

La caseta vermella


A l'edifici gris de davant de casa algú ha pintat el balcó de color vermell. No sé si és un crit o una esperança.

31 d’octubre de 2006

Lectura i lectures


Em queixo de que no tinc temps per llegir. Les meves lectures per plaer s'han convertit en lectures obligatòries: diaris, revistes, assaigs, ... Recupero, doncs, la lectura per gust, perquè sí, i llegeixo William Maxwell, Vinieron como golondrinas, publicada en una petita editorial excel·lent: Libros del Asteroide.
A casa hem "fabricat" un espai ideal per llegir. És territori disputat.

20 d’octubre de 2006

Imatges sense foto

M'agraden les imatges capturades. Les fotografies. Vaig pel carrer i en veig per tot arreu. Així que... tanco els ulls, i clic. Estic convençuda que en algun lloc del cervell emmagatzemo "les meves imatges": la pols de les obres, la gent al metro, la pluja, el camió que tapa l'escultura ... i, sobretot, la llum, tota la llum: poca, molta, bruta, alegre. Tinc una petita càmera digital. Enyoro el soroll de l'obturador.

17 d’octubre de 2006

Antibes i Picasso


No he anat mai al chateau d'Antibes, però amb la Laia vam visitar l'exposició Els Picasso d'Antibes, al museu del carrer Montcada. La joie de vivre, amb Françoise Gilot festejada per faunes y cabretes, amb el mar de la côte d'Azur de fons. No serveix de res comprar-se un catàleg de l'obra de Picasso (ni de cap artista, em temo). M'agraden les ceràmiques i els dibuixos de faunes, peixos i garotes.

6 d’octubre de 2006

Thaïs de Villepin


Aquesta és la Thaïs. La del pintaungles. Seu al meu costat, tot i que acabem comunicant-nos per mail. I tirem the house for the window cada cop que anem a sopar al japonès. Per cert, a Roma, on feia de corresponsal per l'Avui, va coincidir amb l'Enric Gonzalez, el periodista de El País i autor d' Historias de Nueva York, un llibre molt bo.

4 d’octubre de 2006

La fragilitat dels hospitals


M'he passat el dia sencer a l'hospital. Un hospital amb vistes al cementiri, per cert. Conscient de la nostra fragilitat com a màquines humanes, m'he sentit contenta al tornar a casa sabent que tot havia estat només un petit parèntesi a la normalitat. Hi feia fred.

22 de setembre de 2006

Vacances en passat

Ara sí que plou. Repasso les fotos i recordo la llum de l'agost a Nàpols. Pompeia, Paestum, Amalfi, Sorrento, Capri... Llegeixo Herido de muerte, del napolità Raffaele La Capria, un llibre que va recomanar en Joan de Sagarra en un dels seus articles dominicals a La Vanguardia. Són dies de Festa Major a Barcelona i no em ve de gust sortir. La setmana vinent (que per mi comença el diumenge) treballo sis dies seguits.

Sense ferro

Sóc a casa els pares i sembla que plourà. No tinc ferro. Gens ni mica. Fa dies que m'ofego, que estic cansada. Al principi em pensava que es tractava de la ressaca de les vacances. Un anàlisi i uns quants dies més tard han demostrat que les meves reserves estan gairebé exhaurides: prenc unes pastilles de color del pintaungles de la Thaïs.