27 de juliol de 2008

On vacation

Ja estic de vacances! Un mes sencer sense trucades, mails, rodes de premsa, entrevistes... Gairebé no m'ho puc creure! Tot i que la rentrée serà dura (cada cop ens assemblem més als francesos en aquest aspecte editorial) la meva desconnexió ja ha començat...

De moment ja tinc dues lectures per l'estiu:

-Rafik Schami, El lado oscuro del amor, regal de l'Eugènia.
-David Grossman, La memoria de la piel, regal del Cornu.

Em queda una setmana a la ciutat per veure expos endarrerides, preparar el viatge, comprar un mapa, perdre'm.

Bon estiu a tothom!

20 de juliol de 2008

America is different


Últimament estic fascinada amb una sèrie de blogs (els podeu veure a la meva llista d'enllaços) de dones nordamericanes d'entre 25 i 40 anys que han creat un munt de negocis a partir d'una manera de viure; m'explico, són dones que no es lleven cada matí per anar a la feina (algunes, pel que he pogut llegir, sí que ho havien fet en algun moment de la seva vida, fins que van decidir fer un tomb de 360 graus a tot plegat), en general són molt creatives i bones fotògrafes i aprofiten els recursos d'internet (blogs, pàgines personals, flickr, etc) per vendre allò que en principi podria semblar un hobby: fotografies, ninots de pelfa, roba, revistes, llibres, i altres coses per l'estil. Unes fins i tot es van conèixer a través del flickr i han començat un projecte fotogràfic conjunt que ja està editat en un llibre! Una altra ha publicat un àlbum amb les fotos dels esmorzars que pren cada dia... En fi, que tot plegat fa pensar molt i molt sobre la vida que tenim i la que voldríem tenir. Els que encara creuen que ets la feina que fas (o les hores que perds en una oficina) les podrien titllar de neomarujes fashion però a mi, la veritat, em fan molta i molta enveja. I és que la mentida de l'ètica del treball d'Engels ja fa temps que no me l'empasso.

16 de juliol de 2008

Siri

No sé com es van conèixer Siri Hustvedt i Paul Auster a principis de la dècada dels 80. Va ser en un recital de poesia, però el que es van dir, com es van mirar... De tot això no en tinc ni idea. Tanmateix, l'escena podria haver estat aquesta:

"Inga met Max when she was a graduate student in philosophy at Columbia. He gave a reading at the university, and my sister was sitting in the front row. Inga was a twenty-five-years-old blond beauty, brilliant, fierce, and aware of her seductive power. She held Max Blaustein's fifth novel in her lap and listened intently to every word of his reading. When he was finished, she asked him a long complicated question about his narrative structures, which he did his best to answer, and then, when she laid her book on the table to have it signed, he wrote on the title page, "I surrender. Don't leave".

Siri Hustvedt, The Sorrows of an American

Vaig començar a llegir a la Hustvedt quan Circe li va traduir Todo cuanto amé (What I loved), un llibre que em va semblar extraordinari i que he regalat a quasi tothom. Potser uns dels meus preferits. Pensant-hi bé, sens dubte un dels meus preferits. Poc després vaig llegir La nit de l'oracle, de Paul Auster, que també em va agradar però que, no sé per què, quedava empobrit al costat de la novel·la de la seva dona. Potser perquè la temàtica dels dos llibres era molt semblant o, com a mínim, compartia uns paral·lelismes (autobiogràfics) i una atmòsfera que la Hustvedt va saber relatar amb molta més traça i força.

Ara llegeixo aquesta darrera novel·la seva, també, pel que sembla, tenyida de material de la seva pròpia vida. I penso que no seria gens estrany que l'Auster s'hagués literalment rendit als peus de la bellesa escandinava de 25 anys que estudiava a Columbia. Era la Hustvedt.

10 de juliol de 2008

'My Generation'


"Why don't you all f-fade away (Talkin' 'bout my generation)
And don't try to dig what we all s-s-say (Talkin' 'bout my generation)
I'm not trying to cause a big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation)
I'm just talkin' 'bout my g-g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)"

The Who

6 de juliol de 2008