16 de juliol de 2008

Siri

No sé com es van conèixer Siri Hustvedt i Paul Auster a principis de la dècada dels 80. Va ser en un recital de poesia, però el que es van dir, com es van mirar... De tot això no en tinc ni idea. Tanmateix, l'escena podria haver estat aquesta:

"Inga met Max when she was a graduate student in philosophy at Columbia. He gave a reading at the university, and my sister was sitting in the front row. Inga was a twenty-five-years-old blond beauty, brilliant, fierce, and aware of her seductive power. She held Max Blaustein's fifth novel in her lap and listened intently to every word of his reading. When he was finished, she asked him a long complicated question about his narrative structures, which he did his best to answer, and then, when she laid her book on the table to have it signed, he wrote on the title page, "I surrender. Don't leave".

Siri Hustvedt, The Sorrows of an American

Vaig començar a llegir a la Hustvedt quan Circe li va traduir Todo cuanto amé (What I loved), un llibre que em va semblar extraordinari i que he regalat a quasi tothom. Potser uns dels meus preferits. Pensant-hi bé, sens dubte un dels meus preferits. Poc després vaig llegir La nit de l'oracle, de Paul Auster, que també em va agradar però que, no sé per què, quedava empobrit al costat de la novel·la de la seva dona. Potser perquè la temàtica dels dos llibres era molt semblant o, com a mínim, compartia uns paral·lelismes (autobiogràfics) i una atmòsfera que la Hustvedt va saber relatar amb molta més traça i força.

Ara llegeixo aquesta darrera novel·la seva, també, pel que sembla, tenyida de material de la seva pròpia vida. I penso que no seria gens estrany que l'Auster s'hagués literalment rendit als peus de la bellesa escandinava de 25 anys que estudiava a Columbia. Era la Hustvedt.

9 comentaris:

el llibreter ha dit...

Celebro la coincidència: Todo cuanto amé és un llibre extraordinari, sens dubte.

Potser sóc massa curiós, però... ¿el teu apunt és alguna pista sobre una hipotètica i propera traducció al català del llibre que llegeixes?

Salutacions cordials.

Mònica ha dit...

No he plorat mai tant amb un llibre com amb Todo cuanto amé. No he llegit res del seu marit, això que visc amb un fan seu, però sempre penso més endavant, però no sé per quin motiu és un autor que em fa mandra, en canvi espero poder llegir aviat el llibre que comentes d'ella, és una dona que m'encanta.

núria ha dit...

Benvolgut llibreter: sí. El llibre es publicarà en català i en castellà (Empúries i Anagrama, respectivament) al gener de l'any vinent si tot va bé :)

Jo també sóc més fan de la Hustvedt que del darrer Auster, tot i que a l'octubre publica Un home a les fosques, una novel·la que, diuen, ens retorna a l'Auster dels bons temps. A més, també es reediten a l'octubre i a labutxaca Leviatan i El palau de la lluna, dos llibres de culte per descobrir un gran autor a bon preu, tot i que segur que el Sergi els té tots d'Anagrama :) Petons

el llibreter ha dit...

Una molt bona notícia. Un company l'ha llegit en anglès —quina enveja!— i li ha agradat molt.

I sí, al setembre més Auster. Avui justament n'he fet la comanda. El nou llegiré, però, en l'edició d'Anagrama perquè és la que tinc ara mateix a casa, gentilesa d'Enlaces Editoriales.

Salutacions cordials.

estrive ha dit...

M'apunto "What I loved" per el pròxim encàrrec a l'Amazon.

Certament és exagerat, pero no he pogut evitar riure molt amb:

http://xkcd.com/451/

:-)))

Tombola ha dit...

"i que he regalat a quasi tothom".... EL QUASI és la paraula clau, poca vergonya!!!

núria ha dit...

Hahahahahahahahaha... Ai, quin riure! Don't worry, te'l regalo, PERO L'HAURÀS DE LLEGIR ;) !!! A més, segur que la teva mare ja el té.... Petons, petita Arbus.

Anònim ha dit...

Nena, quedem avui i fem una central i me'l regales?

la petita arbus

Marta B. ha dit...

Apa... ja tinc lectura d'estiu gràcies a tu. Abans d'ahir vaig agafar de la biblioteca "Todo cuanto amé". I és que sóc una fan d'Auster i en vull convertir amb una fan de Siri

Petons