30 de juliol de 2009

Marxem

Henri Cartier-Bresson, Itàlia, 1933 (per la sèrie de fotos a la que pertany diria que són l'escriptor André Pieyre de Mandiargues i la pintora italiana Leonor Fini).

Volem descansar, llegir i fer fotos. Platja i muntanya a Donostia.

La mort és el límit del llenguatge

Ralph Gibson, Gentle Reader, 1970

Diu la Lolita que diuen els psiquiatres que "la mort és el límit del llenguatge". Allò que no es pot explicar ni compartir ni consolar.

"El bressol balanceja dalt d'un avenc, i el sentit comú ens diu que la nostra existència no és més que un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra. Per més que són dues bessones idèntiques, l'home, com a regla general, esguarda l'avenc prenatal amb més assossec que aquell abisme cap al qual es dirigeix (a més o menys quatre mil cinc-cents batecs de cor per hora)."

Vladimir Nábokov, Parla, memòria, Edicions 62

Llullu, in memoriam.

24 de juliol de 2009

'A través de nosaltres dos'

Walker Evans, Floyd and Lucille Burroughs, Hale County, Alabamal, 1936

"Abans del perdona aquesta cadira és lliure,
abans del color dels teus ulls, abans del què vols prendre,
abans del sóc en Rico i em dic Dita, abans del gest vacil·lant
de la mà damunt l'espatlla,
això va passar a través de nosaltres dos
com una escletxa a la porta mentre es dorm"

Amoz Oz, El mateix mar, Proa

I aquest any en fa vuit.

21 de juliol de 2009

El dret a perdre's... i a trobar-se

Robert Frank, U.S. 90, en route to Del Rio, Texas, 1955.

Hi ha moments a la vida en què ens sentim petits sols i perduts. Moments en què creiem que mai podrem sobreposar-nos als nostres errors ni a nosaltres mateixos. Però res no dura per sempre. Tenim dret a perdre'ns, i dret a trobar-nos.

18 de juliol de 2009

Com diria Gertrude Stein...

Pablo Picasso, Gertrude Stein, 1906

...els impulsos són impulsos són impulsos.

I jo sóc massa impulsiva.

4 de juliol de 2009

Robatori

Gerda Taro, Robert Capa, front de Segovia, maig-juny 1937

Ens han entrat al pis i ens han robat les càmeres i el laptop des d'on acostumo a escriure. M'he quedat sense imatges pròpies per explicar-me, sento que m'han robat part del meu llenguatge. A partir d'ara, i fins a l'arribada de la nova càmera, deixo que els mestres m'il·lustrin. A la foto, el gran Robert Capa.