30 d’agost del 2007

'Lee Miller: Picasso en privat'


Amant i alumna de Man Ray (ambdós van "inventar" la solarització) i amiga de Picasso. Però, per sobre de tot, artista extraordinària. Al Museu Picasso, i fins al 16 de setembre, Lee Miller se'ns presenta com la fidel documentalista que, a través del seu company, Roland Penrose, retrata Picasso en tots els seus àmbits i vessants. Però també se'ns descobreix com la gran artista que va ser més enllà dels homes que la van envoltar. A les darreres sales, els seus inicis sota l'estela surrealista parisina de Ray deixen pas aviat a una fotografia molt personal i poètica, capaç, a través de la seva Rolleiflex, de convertir l'horror dels camps nazis i de la guerra en un material que sobrepassa el testimoniatge per donar lloc a analogies conceptuals. És l'obra de la Miller que jo no havia vist mai (més enllà del seu autoretrat a la banyera del führer, on, segons ella, es va intentar treure "la pols" de Dachau i Buchenwald) i la que voldria poder veure més.

28 d’agost del 2007

Qui vam ser


Manllevo el títol de la Lolita Bosch per encapçalar una reflexió: "A vegades no enyorem a algú amb qui hem compartit un fragment, sinó a la persona que nosaltres mateixos vam ser en aquell moment".

23 d’agost del 2007

... i l'hospital de Salzburg


(resum d'un intent de vacances)

"Viatjar és una brutalitat. T’obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics. Estàs en constant desequilibri. No posseeixes res tret de les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel; i tot tendeix a l’etern o a allò que imaginem que és l’etern."

Cesare Pavese

Salzburg

Innsbruck sota la pluja