30 de setembre de 2007

Lectures compulsives


Tinc ganes de llegir:

* La hoja plegada, de William Maxwell
* El cadillac de Big Bopper, de Jim Dodge
* La carretera, de Cormac McCarthy
* Com Déu mana, de Niccolò Ammaniti
* Contes, de John Cheever
* Pájaros de América, de Mary McCarthy
* Exploradores del abismo, d'Enrique Vila-Matas
* La trilogia Tu rostro mañana, de Javier Marías


... i tot alhora!!

'Caótica Ana'


La vaig veure ahir amb la Mònica i ens va agradar molt (excepte el capítol zero, que se'l podria haver estalviat).

Fans de Maxwell


Ja és a les llibreries La hoja plegada, de William Maxwell

De camaleons i paquets


A la feina aquesta setmana he après que si un camaleó se situa davant d'un fons vermell perd la capacitat de camuflatge, es col·lapsa, té un curtcircuit de colors.

També he après que, en la vida, només hi ha tres raons per les quals hom no fa una cosa:

1. No pot
2. No en sap
3. No vol

Així de fàcil. Llàstima que últimament tots plegats estem envoltats de parets roges.

20 de setembre de 2007

18 de setembre de 2007

'Visions of Cody'


"De las botas podridas de estos beatniks germinaron los hippies, pero fueron ellos los que convirtieron en filosofia, hace 50 años, esta locura en que se agita todavía el mundo: vivir consiste solo en huir detrás de un sueño hasta reventar".

Ho escriu Manuel Vicent a El País de diumenge 16 de setembre. Es refereix al mig segle de On the road (A la carretera) de Jack Kerouac. Però podria estar parlant de qualsevol cosa, simplement d'estar viu (no només de viure).

Vaig a Frankfurt.

11 de setembre de 2007

Beatus ille


Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore
neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.


Feliç aquell que lluny dels negocis,
cultiva les terres heredades amb els seus bous,
com els antics humans feien,
lliurat de tot deute,
i ni és despertat com soldat per la corneta,
ni tremola per la mar irada,
evita el forum i les superbes vil·les
dels poderosos ciutadans.

Horaci dixit

Desconnexió total


Silenci. Silenci. Silenci.

... finalment, vacances!

A l'Aude, quatre dies. Descoberta dels Corbières, tres persones per quilòmetre quadrat, dues de les quals, hippies.
La foto, a Carcassona (hiper turístic, chemin de ronde i prou, la cité, impracticable, malgrat ser dilluns a la tarda-vespre).

5 de setembre de 2007

Coincidències?


Que jo citi a Pavese. Que l'Eugènia em recomani El confort dels estranys, d'Ian McEwan. Que a la contra del llibre hi digui: "La novel·la d'Ian McEwan, que va ser adaptada al cinema, parteix d'una cita de Cesare Pavese: Viatjar és una brutalitat. T'obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics. Estàs en constant desequilibri. No posseeixes res tret de les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel; i tot tendeix a l’etern o a allò que imaginem que és l’etern." Si l'atzar no existeix... Massa coincidències.

2 de setembre de 2007

L'animal moribund

"Potser ets de la gent que pensa que enamorant-se es realitza, que així consuma la platònica unió de dues ànimes? Doncs jo penso que ets tot d'una peça abans de començar, i que l'amor et fractura. Eres tot d'una peça, i et quedes fet miques."


Philip Roth, L'animal moribund, La Magrana (aviat als cinemes de la mà d'Isabel Coixet)

1 de setembre de 2007

Natura morta (Sanxia Haoren)


"Me gustó que el título internacional [Still life] utilizara una expresión procedente de la pintura, la de una naturaleza muerta, por mor de Liu Xiao-dong, pero también porque para mí significa mostrar los rastros de una vida que ya no existe. O de la que tal vez ya sólo quedan las manifestaciones más primarias. Naturaleza muerta intenta transmitir ese soplo de vida a pesar de todo, mediante los objetos más simples, los cigarrillos, el vino, la comida: aquello a través de lo que, pese a todo, se comunican los hombres, se sienten en compañía, aunque no hablen. Esos objetos banales estructuran la película. Esta dimensión material está menos presente en el título original, Las valientes gentes de Hubei, que pone un mayor énfasis en las personas".

Fragment d'una entrevista al realitzador xinès Jia Zhang-ke (Cahiers du cinéma edició espanyola) a propòsit del seu film, Still life (Natura morta), rodat en els pobles destinats a desaparèixer arran de la faraònica i anti-ecològica construcció de l'anomenada presa de les tres gorges, un projecte que ja havia entusiasmat a Mao Tse-tung (artífex, recordem-ho, del desastrós salt endavant).