29 de març de 2008

"No ets tu, són els teus llibres"


Acabo de llegir a The New York Times un article molt curiós sobre la relació entre lectures-parella. La tesi principal seria que la incompatibilitat literària provoca incompatibilitat de parella, exemplificada amb el que s'anomena en el text com "el problema de Pushkin" : "Some years ago, I was awakened early one morning by a phone call from a friend. She had just broken up with a boyfriend she still loved and was desperate to justify her decision. “Can you believe it!” she shouted into the phone. “He hadn’t even heard of Pushkin!” "

[Fa uns quants anys, una trucada d'una amiga em va despertar ben d'hora. Es veu que acabava de tallar amb un nòvio a qui encara estimava i maldava desesperadament per justificar la seva decisió. "T'ho pots creure?!" cridava des de l'altra banda del fil telefònic. "Ni tan sols ha sentit a parlar de Pushkin!" -traducció lliure per al meu pare, que no parla anglès (però sí alemany, cosa que jo no)-].

No sé si a partir d'ara els gustos literaris seran decisius a l'hora d'omplir els formularis de les agències matrimonials o per lligar. Personalment he coincidit poques vegades en matèria de literatura amb les persones que m'agradaven, i quan ho he fet això no ha determinat un futur brillant ni un fracàs estrepitós, però sí que crec que és cert que el tipus de música que escoltes, les pel·lícules que vas a veure, els llibres que llegeixes, el menjar que menges, en definitiva, les coses que et fan feliç, caben en un pack en el qual és millor no diferir massa. I, tanmateix, visca l'excepció!


PD: Adquisicions londinenques: Evelyn Waugh, Brideshead Revisited, Martin Amis, London fields, Philip Roth, I married a communist, Sylvia Plath, The Journals of Sylvia Plath 1950-1962, Erika Langmuir, The National Gallery guide, Peter Prescott & Terence Conran, Eat London, Phil Vickery, Britain the Cookbook.

26 de març de 2008

"nobody,not even the rain,has such small hands"


"somewhere i have never travelled,gladly beyond
any experience,your eyes have their silence:
in your most frail gesture are things which enclose me,
or which i cannot touch because they are too near"

e.e. cummings W [VIVA]

Juan Muñoz: a retrospective

No coneixia l'obra de Juan Muñoz i em va flipar. Les seves escultures són inquietants, enigmàtiques, fosques, narcòtiques, brutals. A Londres no pagues per veure els museus, però sí a les exposicions temporals. A canvi, però, reps un petit mini catàleg (exhibition guide) on s'explica magistralment el que has pagat per visitar. M'encanta la tipografia amb què retolen a les Tate.

Not only English Tea

He descobert tres botigues de te fantàstiques.

Postcard Teas al 9 de Dering Street (a tocar de New Bond Street). Una idea excel·lent en un ambient zen.


The Tea House al 15 de Neal Street, molt estil Chinatown, però al costat de Camden. Només botiga.

Tea Smith al costat d'Old Spitalfields Market. Les tasses i teteres més boniques. M'encanta el logo. I la zona.

Els millors beigels

Cheese cream and salmon = 1,5 pounds.

25 de març de 2008

Brick Lane

Plou i penso en els Hugonots que van arribar després de la revocació francesa de l'Edicte de Nantes el 1685. Més tard van ser els jueus, que fugien dels pogroms del XIX, i ja al segle XX, els bangladeshis que han aconseguit retolar el carrer en la seva llengua. Recordo Brick Lane de Monica Ali i no és gens com me l'havia imaginat.

24 de març de 2008

'Down and Out in Paris and London'

Hi ha aquest llibre d'en George Orwell, Sense ni cinc a Paris i Londres (em sembla que aquest és el títol que té en català, a Edicions 62, si no m'equivoco --pels connaisseurs, no, no és publicitat subliminal--). Bé, aquest títol m'encanta. M'encanta perquè quan estava d'Erasmus a París no tenia ni un franc (encara no érem a l'euro), malgrat que els meus pares em subvencionaven tot el que no em subvencionava la universitat (amb el que em van donar de la beca, em sembla que vaig pagar el lloguer d'un mes), i malgrat que "treballava" tres dies a la setmana. París era un lloc inhòspit, hostil i car. Horrorós. I m'hi moria de fred. Els pocs diners que tenia me'ls gastava impunement en llibres de primera i segona mà. Però també és una ciutat preciosa i plena d'encant . I d'haute culture (també d' haute couture; era divertit semblar una homeless tot creuant la Place Vendôme). I tenir 21 anys. I conèixer la ciutat par coeur (mai en la meva vida he caminat tant). París és la ciutat ideal per enamorar-se i que se't trenqui el cor (et voilà!). No tinc ni idea de com deu ser viure a Londres, doncs no hi he viscut mai. L'altre dia la Mònica em deia que ella és una enamorada de Londres, però més amant de París. Jo només sé que m'encantaria viure-hi en les mateixes condicions en les quals vaig viure a París (que exposades aquí poden semblar nefastes, però que impreses a la memòria són extraordinàries). I saber what it is to be down and out in Paris and London.

Books for Cooks

Diluvi a Portobello Road. El Sergi es refugia a Minus Zero i jo, a Books for Cooks. M'encantaria tenir una llibreria així dedicada només als llibres de cuina de tot el món. Acollidora, càlida, especialitzada, friendly. Apunteu-vos la idea, futurs socis capitalistes, perquè jo no tinc ni un duro (i des de que hem tornat, encara menys). Just al davant, la famosa The Travel Bookshop (on es coneixen Julia Roberts i Hugh Grant a la peli Notting Hill). Proposo a l'Ajuntament que subvencioni un carrer amb llibreries i tendes de música especialitzades.

Si hi aneu, deixeu-vos temptar per les sopes i els pastissos de l'Eric... Tot boníssim i a bon preu!


This is London

Això és Londres. Congelar-se i ser feliç. Ser feliç i congelar-se.

17 de març de 2008

Tancat per vacances

Per fi ens en anem a Londres. Dimecres. Ja començo a desconnectar. He comprat dos llibres.

12 de març de 2008

El llarg estiu

El que més m'agradava de ser petita és que els estius no s'acabaven mai. A la foto, la Laia i jo en algun moment de la dècada dels vuitanta. Observacions: a) a la foto,
no sé per què però sembla que tingui les celles juntes b) m'encantava aquest pijama c) una de les poques fotos de la història on la meva germana és més baixa que jo i d) ostres! encara porto el mateix pentinat!!!

8 de març de 2008

Sopar de reflexió preelectoral

"Vivim a l'època de la loquacitat de masses. Tots escrivim, o si més no expliquem de paraula: les memòries, l'apologia, el currículum, el cri de coeur. Res, de moment, no pot competir amb l'experiència; tan incontestablement autèntica, i tan generosament i democràticament repartida" . Despullar-se de la mandra. Vestir-se. Anar a un sopar. Passar-ho molt bé. Pensar, mentre enfilo la Rambla Catalunya a les 3 de la nit que què coi em passa que m'he apagat. Però que aquesta nit he tornat a ser jo. I que estic cansada d'aquest personatge que no viu, només pensa. O que viu, però no se n'adona. A la merda la feina! A la merda la queixa! (la quote és del Martin Amis, Experiència. El vaig començar ahir a la tarda i hi estic enganxadíssima)

7 de març de 2008

Estudiar o no estudiar?

M'agradria molt tornar a la universitat. I fer un curs a l'estranger (quina enveja, Thaïs, el postgrau sobre relacions internacionals que faràs a Nova York!). I seguir aprenent idiomes. L'únic avantatge de ser ric deu ser aquest, el de no haver-se de guanyar la vida.

La casa on vull viure


Els divendres em perdo per la immensitat de la xarxa, faig te, miro revistes, llegeixo diaris, escolto música, desconnecto, netejo, respiro. M'agradaria viure en una casa "de debò", amb una gran taula de fusta per convidar-hi a tothom. La foto l'he feta a un flash d'internet, si a algú li interessa el link, es tracta de The House at Hautefage. A vegades penso que el que vull és això, muntar un cafè, o una casa rural, o un B&B, o, per què no, una llibreria. No vull pas convèncer a la gent de quins llibres val la pena que apareguin als diaris. En fi. El meravellós món de la meva insatisfacció laboral constant, que ja comença a ser una mica avorrida.