24 de març de 2008

'Down and Out in Paris and London'

Hi ha aquest llibre d'en George Orwell, Sense ni cinc a Paris i Londres (em sembla que aquest és el títol que té en català, a Edicions 62, si no m'equivoco --pels connaisseurs, no, no és publicitat subliminal--). Bé, aquest títol m'encanta. M'encanta perquè quan estava d'Erasmus a París no tenia ni un franc (encara no érem a l'euro), malgrat que els meus pares em subvencionaven tot el que no em subvencionava la universitat (amb el que em van donar de la beca, em sembla que vaig pagar el lloguer d'un mes), i malgrat que "treballava" tres dies a la setmana. París era un lloc inhòspit, hostil i car. Horrorós. I m'hi moria de fred. Els pocs diners que tenia me'ls gastava impunement en llibres de primera i segona mà. Però també és una ciutat preciosa i plena d'encant . I d'haute culture (també d' haute couture; era divertit semblar una homeless tot creuant la Place Vendôme). I tenir 21 anys. I conèixer la ciutat par coeur (mai en la meva vida he caminat tant). París és la ciutat ideal per enamorar-se i que se't trenqui el cor (et voilà!). No tinc ni idea de com deu ser viure a Londres, doncs no hi he viscut mai. L'altre dia la Mònica em deia que ella és una enamorada de Londres, però més amant de París. Jo només sé que m'encantaria viure-hi en les mateixes condicions en les quals vaig viure a París (que exposades aquí poden semblar nefastes, però que impreses a la memòria són extraordinàries). I saber what it is to be down and out in Paris and London.

1 comentari:

estrive ha dit...

Hmmmm... algun record em ve al cap!. Les parades de llibres de segona mà obertes els diumenges a Le Marais, el restaurant jueu "Chez Marianne" també a Le Marais, els llibres que comprava a la botiga WH Smith de rue Rivoli, la botiga de tès Mariage Frères... http://www.mariagefreres.com/

Malauradament no he estat a Londres desde que sóc aficionat al tè. Veig que és "la meca" :-)