30 de gener de 2010

Memòria

A Els escenaris de la memòria Josep MªCastellet explica la seva primera trobada amb Mary McCarthy. Wow. M'encanta que el Castellet encara em sorprengui.
Porto una hora intentant recordar on vaig llegir fa uns dies un inici de novel·la, escrita per una dona, que em va impactar molt. No me'n surto. Creia que era en aquest article sobre la McCarthy, però no. I el més greu és que ni tan sols recordo perquè em va agradar tant, aquella frase. Tinc la vaga idea que parlava del temps i dels llocs, i de la dimensió espai-temps en la memòria. O això, o vés a saber.
M'hagués encantat poder escriure aquesta frase que ni tan sols sé què deia. Olé Núria, cada dia et superes més.

29 de gener de 2010

Jerome David Salinger

“Among other things, you'll find that you're not the first person who was ever confused and frightened and even sickened by human behaviour. You're by no means alone on that score, you'll be excited and stimulated to know. Many, many men have been just as troubled morally and spiritually as you are right now. Happily, some of them kept records of their troubles. You'll learn from them—if you want to. Just as some day, if you have something to offer, someone will learn something from you. It's a beautiful reciprocal arrangement. And it isn't education. It's history. It's poetry.”

Si a algú li cal més informació, la pot llegir aquí, aquí o aquí.

The New Yorker ha deixat en obert els relats que Salinger va publicar al setmanari entre 1946 i 1965.

Perquè tots, absolutament tots, ens vam enamorar en algún moment de Holden Caulfield.

23 de gener de 2010

Llibres que no he llegit


Al Babelia d'avui he llegit una columna que m'ha reconfortat, Libros que no acabé de leer, de Santiago   Gamboa, on l'autor explica i justifica perquè, al llarg de la seva vida, ha hagur d'abandonar la lectura de determinats llibres: "Existen diferentes y muy variadas razones para no acabar un libro. Desde la muy salvaje de perderlo o que nos sea sustraído durante su lectura, como me pasó con Viaje al fin de la noche, de Céline, en una pensión de Lisboa, hasta el que dejamos de lado voluntariamente, con pleno conocimiento de causa". En el meu cas hi afegiria els llibres que deixo per començar-ne un altre, per impaciència pura o per motius de força major (he de llegir el nou per treballar-lo, tan quan feia de periodista com ara, que m'he de dedicar a comunicar-los i a transmetre'n l'entusiasme -o no- a altres periodistes). L'any passat, però, vaig aconseguir llegir un 90% dels llibres començats que em van agradar i fins i tot algun altre que no em va acabar d'entusiasmar massa. I això, per absurd que sembli, em fa sentir millor. Potser perquè, com ens explicaven a la facultat, els humans tenim tendència a l'ordre i a la simetria. Al principi i al final. 

6 de gener de 2010

Benvingut 2010



Per fi, 2009 ja és història. Piles recarregades del tot aquests dies. I a la primavera, Nova York. Què més es pot demanar?