30 de gener del 2010

Memòria

A Els escenaris de la memòria Josep MªCastellet explica la seva primera trobada amb Mary McCarthy. Wow. M'encanta que el Castellet encara em sorprengui.
Porto una hora intentant recordar on vaig llegir fa uns dies un inici de novel·la, escrita per una dona, que em va impactar molt. No me'n surto. Creia que era en aquest article sobre la McCarthy, però no. I el més greu és que ni tan sols recordo perquè em va agradar tant, aquella frase. Tinc la vaga idea que parlava del temps i dels llocs, i de la dimensió espai-temps en la memòria. O això, o vés a saber.
M'hagués encantat poder escriure aquesta frase que ni tan sols sé què deia. Olé Núria, cada dia et superes més.

1 comentari:

オテモヤン ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.