29 d’abril de 2009

Indignació

Imatge via Anna

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
no vaig dir res, perquè jo no era comunista.

Quan van engarjolar els socialdemòcrates,
no vaig dir res, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes
no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a emportar-se els jueus
no vaig protestar, perquè jo no era jueu.

Quan em van venir a buscar a mi,
ja no quedava ningú que pugués protestar.

Sermó del pastor Martin Niemöller, pronunciat durant la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern (Alemanya), sobre les conseqüències de no plantar cara a la tirania.

Fa tot just una setmana em vaig acabar Indignació, de Philip Roth, una novel·la sobre les absurdes conseqüències dels nostres actes i les nostres passions. Del que fem i del que deixem de fer. Sé que el Jordi té raó. Però estic INDIGNADA.

26 d’abril de 2009

Beduïns

Expulsats del desert del Négev i marginats pels palestins i els israelians, aquests ex nòmades són els autèntics pàries de la regió.

Mar Mort

Aquest viatge ha obert noves ferides i n'ha tancat de velles. Com la sal, que tot ho cura.

21 d’abril de 2009

Qubbat as-Sajra i Al-Aqsa

L'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem sintetitza l'enfrotament entre jueus i musulmans. Un lloc sagrat per ambdues religions, paradoxalment, s'ha convertit en el símbol del desencontre. D'una banda, l'espai que ara ocupen les mesquites de la Cúpula de la Roca (Qubbat as-Sajra) i la Mesquita Llunyana (això és el que literalment significa Al-Aqsa) és el mateix on suposadament s'edificà el Primer Temple o Temple de Salomó que, segons la Bíblia, va profanar i destruir Nabucodonsor el 587 aC, i on, anys més tard, es construí el Segon Temple, anorreat pels romans l'any 70 dC, i del qual només queda el mur occidental que l'envoltava, conegut com a Mur de les Lamentacions pels jueus.


L'Esplanada, que els jueus encara anomenen Turó del Temple, és ara un espai on la ortodoxia jueva prohibeix l'entrada, i que els cristians només poden visitar en determinats moments del dia (sense entrar a les mesquites, la segona i tercera més importants de l'islam després de la Meca). Aquí és on va començar, simbòlicament, la Segona Intifada al setembre del 2000, quan Ariel Sharon, provocadorament, va visitar l'Esplanada en ple debat sobre l'estatus de Jerusalem i el fracàs de les negociacions de Camp David.

I aquí és on ens vam dirigir un matí assolellat, passant pel check point del Mur de les Lamentacions i entrant per l'única porta apta per a no musulmans: la Moor's Gate.

13 d’abril de 2009

Holy Land

En una setmana hem trepitjat tota la Bíblia, especialment el Nou Testament. Pas mal per uns agnòstics, no?

Irrealitat

Aquesta matinada ens ha despertat el muetzí de la mesquita gran de Shuafat (barri de Jerusalem est) i al migdia hem dinat a Barcelona. La nostra era ha anorreat els conceptes d'espai i temps. Tinc jet lag emocional.

1 d’abril de 2009

Estrès?


M'he apuntat a un curs de tècniques anti-estrès. Amb això ja està tot dit.

PD: Foto feta amb la Canon 50D. Les del sopar, Ainhoa, són infumables. Penso practicar molt a Jerusalem :)