30 d’octubre del 2007

Has Her Majesty Read Any Good Books Lately?


Em volia comprar la Vanity Fair d'aquest mes perquè hi ha un article As Camelot Began: The Unseen Portraits of the Kennedys by Richard Avedon que em venia molt de gust llegir, però resulta que el VF a Barcelona cosat més de 7 euros. És a dir, i per posar un exemple, que puc menjar qualsevol cosa vinguda d'arreu del món per un preu igual o inferior al que té la mateixa cosa feta al meu país però, en canvi, no puc llegir res (diaris, revistes, llibres, etc) sense pagar-ne les taxes d'exportació pertinents. I jo dic: quin timo!


24 d’octubre del 2007

La neu de Praga


"Vaig fer de periodista durant pocs anys, només. No vaig deixar la professió voluntàriament; el diari on jo escrivia va ser prohibit, i a mi no se'm va permetre de treballar en cap altre periòdic. De tota manera, tampoc hagués volgut escriure en cap dels diaris que es publicaven al meu país en aquell temps. Però tanmateix, la necessitat d'expressar-me sobre certes qüestions de la manera més ràpida i directa possible em va romandre, i vaig continuar escrivint - sense diaris o cap altre mitjà de difusió pública."

Ivan Klima, The Spirit of Prague

23 d’octubre del 2007

Coses que fan mal de panxa


1. Obrir 100.000 vegades el mail i no trobar-hi la resposta adequada

2. Esperar fins que se't fan nusos als dits de tant retorçar les mans

3. Haver oblidat una cosa important (que, evidentment, no era important per tu, perquè sinó no l'hauries oblidada, però potser sí que ho era en l'ordre mundial de les coses importants)

4. Que desapareixis

21 d’octubre del 2007

'Elogio de la infidelidad'

Un article del nou EPS d'avui (per cert, per què canvien el disseny dels diaris si després sembla que no hagi canviat res? M'agrada molt el nou EL PAíS, però, després de 31 anys, m'esperava una revolució formal molt més bèstia) de la Rosa Montero que mereix una petita reproducció, ni que només sigui pel coratge de dir allò que tothom pensa:

"Y, así, además de este tercio largo de la población que se confiesa infiel, ¿quién no ha deseado o imaginado alguna vez una relación con alguien distinto a su pareja? Sinceramente, yo no veo demasiada diferencia entre tener una aventura real o desear ardientemente hacerlo y no atreverse. Entre meterse en la cama con un tercero o estar en los brazos de tu cónyuge mientras imaginas que es otra o es otro. Si algo he aprendido con la edad es lo difícil, lo agónicamente complicado que resulta quererse, por más que las parejas siempre suelen comenzar ansiosas de hacerlo. Tú deseas amar al otro con toda tu voluntad y todo tu corazón, pero luego, la mayor parte de las veces, no sabes hacerlo. Todo es tan complicado, en fin, que no creo que en este terreno haya fórmulas magistrales ni consejos infalibles: cada cual ha de buscarse su equilibrio como pueda. Pero sí sé que la fidelidad, esa gran palabra, es un concepto equívoco, una entelequia que puede causar daño y angustia. Yo prefiero la lealtad a la fidelidad: querer y respetar a tu pareja, atenderla y entenderla, cuidar de ella. Y creo que, a veces, una infidelidad intrascendente y discreta puede mejorar tu relación conyugal porque te permite jugar a ser otro. Y eso es lo que de verdad se dirime en las infidelidades: la ambición, tan humana, de ser quien no se es. Sí, la tópica cana al aire puede ayudarte a renovar el amor por tu cónyuge. Pero para eso no debes espiar los móviles ajenos ni llevar con sarkozyana ostentación las cartas íntimas."

16 d’octubre del 2007

El mapa de Josep Maria Castellet


És com un d'aquells secrets de família. Tothom sap que existeix però ningú no l'ha vist mai. El cert és que JMC té un mapa de tot, absolutament tot, el que passava al Bocaccio.

Mercè Rodoreda. Ahir, avui, sempre


'Turner Hugo Moreau. Entdeckung der abstraktion'


Els principis de l'abstracció a la Schirn Kunsthalle de Frankfurt


Frankfurter Hoff

M'agrada la llum de la tarda...


...encara que sigui en un paisatge de cartró-pedra.

VisualKultur.cat


a vegades em costa desxifrar-me a mi mateixa, sobretot quan creuo un pont i sé que a l'altra banda m'hi esperen imatges doloroses d'un altre passat.

15 d’octubre del 2007

Preparats, llestos, stand ja!


Sí, sí, teníem un stand minúscul... però el més xulo de tota l'edició catalana. Les biblioteques de l'Aballí aviat es van convertir en el plató preferit de tv3. Clar que dos Nobel, una Rodoreda i un gran planter d'escriptors catalans mai no fan mal.