20 de desembre de 2009

Be good to me

personal effects, by brian ferry

Ja sé que el títol d'aquest post no té res a veure amb el que escriuré. Be good to me és una xorrada, però una xorrada que m'estic dient a mi mateixa darrerament. Tinc ganes de ser bona amb mi mateixa. No enfadar-me, donar-me temps, acceptar les coses. I ho estic aconseguint una mica. Vaig els dissabtes al curs de cuina (em fa sentir bé i que servirà, espero, per corregir la meva desviació genètica: per què, si la meva àvia cuinava de conya i la meva mare ídem, jo no? On són els gens de la cuina "sense recepta"? Deuen ser al mateix lloc on paren els de "fer-ho cabre tot de manera organitzada en una maleta" o "cosir un botó i fer la vora"). Avui he anat a córrer amb el Sergi, segona vegada en 15 dies. Faig ioga els dijous. Llegeixo un llibre que no estic promocionant i que m'encanta, Mi vida, de Marcel Reich-Ranicki. I d'aquí a uns dies tindré mini-vacances de Nadal (tot i que aquest any no sé perquè però no tinc gens de sensació de Nadal i, com sempre, cap regal comprat). Però tot està bé i allà on a d'estar.

I tinc ganes que el 2010 em porti, sobretot, més temps i també, més pràctica (i tècnica) fotogràfica. La resta, ja vindrà sol.

6 de desembre de 2009

Pausa, Stop.


Aquest any han passat tantes coses que només em queda un desig: que s'acabi. I després, ja veurem.