Quina il.lusió veure aquest poema al teu blog! El vaig descobrir a la peli "Hannah i les seves germanes" de Woody Allen que és una de les meves pelis preferides i és un dels moments més bonics de l'acció. Per cert vaig córrer a comprar-me un llibre de poemes d'aquest home. Ara bé, em sobta perquè és nord-americà i em pensava que seguiries explicant coses angleses. Molen les teves històries de London!
Em vaig comprar ahir l'antologia del Cummings de Gall Editor i vaig començar a "llegir-la" (la poesia més aviat la fullejo), i el ppi d'aquest poema, que he transcrit, em va semblar preciós. Després vaig anar directe a l'últim vers (aquesta és la meva antilectura habitual pel que fa als poemes) i vaig pensar "on ho he sentit això? És una imatge molt potent" i per això el vaig posar de títol (a part, per mi és un vers molt londinenc). Però el més fort és que (glups!) no he vist Hannah i les seves germanes, sinó que l'altre dia fent un cafè a l'Espai Mallorca vaig veure el llibre a l'aparador i una de les persones amb les que estava em va preguntar si sabia quin era el vers més conegut de Cummings, i li vaig dir que no i me'l va recitar i em va dir que era famós per Woody Allen. Com pots veure, tinc tan poca memòria que ha calgut que tu escrivissis aquest comentari perquè m'adonés de per què em sonava el vers ;) Petons.
3 comentaris:
Quina il.lusió veure aquest poema al teu blog! El vaig descobrir a la peli "Hannah i les seves germanes" de Woody Allen que és una de les meves pelis preferides i és un dels moments més bonics de l'acció. Per cert vaig córrer a comprar-me un llibre de poemes d'aquest home. Ara bé, em sobta perquè és nord-americà i em pensava que seguiries explicant coses angleses. Molen les teves històries de London!
Em vaig comprar ahir l'antologia del Cummings de Gall Editor i vaig començar a "llegir-la" (la poesia més aviat la fullejo), i el ppi d'aquest poema, que he transcrit, em va semblar preciós. Després vaig anar directe a l'últim vers (aquesta és la meva antilectura habitual pel que fa als poemes) i vaig pensar "on ho he sentit això? És una imatge molt potent" i per això el vaig posar de títol (a part, per mi és un vers molt londinenc). Però el més fort és que (glups!) no he vist Hannah i les seves germanes, sinó que l'altre dia fent un cafè a l'Espai Mallorca vaig veure el llibre a l'aparador i una de les persones amb les que estava em va preguntar si sabia quin era el vers més conegut de Cummings, i li vaig dir que no i me'l va recitar i em va dir que era famós per Woody Allen. Com pots veure, tinc tan poca memòria que ha calgut que tu escrivissis aquest comentari perquè m'adonés de per què em sonava el vers ;) Petons.
nenaaa! que no sabia que anaves a londres!!! que tal?? nosaltres encantades...ja t'explicaré.
Petooons.
Publica un comentari a l'entrada