30 d’abril de 2008

biggerbang

Ja és la tercera vegada que torno a començar amb aquest disc. Tota la tarda. Primer per animar-me a plegar roba. Després per inèrcia. Fa sol a fora. Aquests dies he revisat els meus articles (molt poquets i alguns moooolt dolents). Just quan començava a definir un estil vaig passar-me més d'un any traduint, escurçant i titulant teletips, amb un marge quasi nul per a la creació. Desxifrant la política de George W. Bush, la guerra d'Israel contra Líban, l'atemptat a la mesquita daurada. Que és una escola? Sí, però també un pal. No ho enyoro. Però. Sempre hi ha el però. Em pensava que no volia escriure més, que preferia llegir. Ara ja no ho tinc tan clar. Em trobo en un loop ad aeternum. Com el biggerbang.

PD: Acabo el pitjor/millor llibre que podria llegir en aquest moment: Personajes secundarios. Perquè tot té el seu tempo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Però t'has delatat!!! Mare meva, la cosa està pitjor que no me pensava...

núria ha dit...

No m'he delatat! Ja havia penjat un altre article meu a Dones Hammershoi. Aquests dos exemples de l'ADN són dels pocs que puc estar orgullosa, dels pocs on vaig realment escriure un article (tot i que sempre amb poc espai), no només refer una notícia. Em sembla que en tot l'any i escaig només vaig signar una vintena d'articles malgrat escriure cada dia la pàgina sencera d'Internacional. No vaig signar mai res sense fonts pròpies o redacció pròpia. L'única crònica que vaig fer in situ i estrictament d'Internacional va ser la visita de Chirac a Girona a la cimera franco-espanyola... La resta, intentava fer entrevistes als personatges que de tant en tant es passegen per BCN o aprofitar els aniversaris històics per escriure una mica "d'història".

Anònim ha dit...

Val, analitzem la teva resposta entusiasta i orgullosa...VOLS DIR QUE NO CONTINUES AMB ESPERIT DE PERIODISTA???!!! Tenim fins dilluns per escriure i reflexionar aquí (besito)