29 de març de 2009

Traïció


"Crec", em va dir, "que tots els escriptors ho fan, d'una manera o altra. Perquè si no, sobre què escriuríem? Escrivim sobre alguna cosa que ens toca i sobre la realitat observable que ens envolta. No escrivim sobre la lluna. I crec que això, sempre que la peça estigui escrita amb comprensió, és legítim. No faig servir la 'compassió' perquè aquesta no és la missió del teatre... No crec que la compassió compti com una de les virtuts rellevants que tenen a veure amb l'escriptura dramàtica... Fins i tot m'atreviria a dir que el que busco és una comprensió clara i dura, que doni llum a un cert estat de coses. Si et mantens fidel a això, llavors no fas cap mal... Em resulta difícil defensar el que fas, com a dramaturg, quan crees personatges que es basen lliurement o superficialment o obliquament en altres persones... Però, per exemple, em sembla que la situació en què es troba la dona, a Traïció, és una situació en què molta gent es podrà reconèixer... Et trobes en aquesta situació i què fas? La vius, i vas buscant la manera de tirar endavant... la vida és així... Què puc dir sobre Traïció?... Jo ho vaig fer"

Harold Pinter a Michael Billington, The Life and Work of Harold Pinter, Faber & Faber

Traïció posa en joc la nostra concepció de la parella, de les relacions i de la fidelitat, a un mateix i envers als altres. Llàstima que l'escenografia del muntatge de Carles Alfaro desdramatitzi amb la seva fredor geomètrica i laberíntica.

1 comentari:

Anònim ha dit...

i les fotos amb la nova cam, que???

Ainhoa