Deixar Barcelona enrera. Començar un nou llibre. Conversar. Cuinar plegats. Ja no sóc periodista. S'ha mort en Palau i Fabre. "En aquest país si no et mors no ets ningú", ens recorda en Puyal. M'encanta el poema La sabata. En va parlar ell mateix fa uns dies en un Millenium. Avui l'he llegit a El País. Però no he comprat els diaris de diumenge, com tampoc no vaig comprar els de dissabte. Algú s'ha llevat més d'hora, ha anat al poble, ha portat el pa. Demà serà un altre dia. "Tot l'enyor de demà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada