25 d’abril de 2011

Abandonades

Automat (1927) d'Edward Hopper

Fa unes setmanes vaig rellegir dos llibres sobre dones-a-qui-les-seves-parelles-han-deixat. Dones, en aquest cas, escriptores (una de les novel·les sé que és autobiogràfica, l'altra no n'estic segura, tot i que ho sembla). Es tracta de Ruptura, de Catherine Teixier (Edicions 62) i Los días del abandono, d'Elena Ferrante (Salamandra, tot i que fa poc Lumen ha posat a la venda en un sol volum, Crónicas del desamor,  les novel·les de Ferrante El amor molesto, Los días del abandono i La hija oscura). Abans d'ahir va ser Sant Jordi, una diada dedicada a l'amor i a la literatura, però, de fet, crec que són més les obres que parlen del desamor que les que ens expliquen la benhaurança dels enamorats. La felicitat, en qualsevol cas, crec que no genera tanta creativitat.

En les dues novel·les les protagonistes de la història fan el seu propi via crucis pels estats emocionals de la ruptura, però, sobretot, de l'abandonament i la conseqüent pèrdua d'autoestima, cadascuna a la seva manera, amb la coincidència que, vistes des de fora, provoquen una angoixa que fa que et vinguin ganes de sacsejar-les amb força, de fer-les reaccionar. Però, com tots els estats emocionals, l'acceptació i superació d'una ruptura sentimental és un procés, que ambdues viuen com qui surt d'un malson on no podria tornar a entrar. "No quedaba nada que pudiese interesarme de él. No era siquiera un fragmento del pasado, era sólo una mancha, como la huella que una mano dejó años atrás en una pared" (Los días del abandono, pág 216) / "A les històries d'amor apassionat els costa morir. Pateixen convulsions i es recargolen i agonitzen amargament fins al final. Però per viure la felicitat i l'embriagament de l'amor, val la pena patir l'agonia de la ruptura. La mort sempre arriba al final de la vida." (Ruptura, 205).

Fa poc que Siri Hustvedt va explicar al Guardian que arran de la seva nova novel·la, The Summer Without Men (que aquí traduiran Empúries en català i Anagrama en castellà) un "amic" escriptor que n'havia rebut un exemplar l'havia trucat immediatament per preguntar-li si tot anava bé entre ella i el seu marit, el també escriptor Paul Auster. La raó? The Summer Without Men parla d'una de les pors més arrelades en l'inconscient femení: no només que el teu home et deixi en plena maduresa per algú més jove, sinó que a sobre ho faci de manera tan cruel que tot plegat et faci qüestionar si vas arribar-lo a conèixer o no. A la Hustvedt aquesta insinuació que suposa que tot el que una dona escriu és confessional l'ha ofès molt. Ella no és la primera autora, dona d'escriptor, que toca el tema de la infidelitat d'un home madur amb una dona més jove. Isabel Fonseca, esposa de Martin Amis, també ho va fer a Vincles (Empúries). Si el seu text és autobiogràfic o no m'és bastant igual, però tinc ganes de llegir com explica un tema tan universal des de la seva sensibilitat particularíssima.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'estic llegint justament ara el de la Siri, en una nit d'insomni, molt interessant.

I m'ha encantat l'última cita de Ruptura, gràcies!

El de la Rojals també m'ha flipat.

lorian