27 de febrer de 2011
Primavera, estiu, etc
Aquest cap de setmana, i empesa per la recomanació eufòrica de la Pema, m'he empassat Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals. A vegades un llibre m'entusiasma i no sé dir per què. M'ha passat amb Primavera, estiu, etc. Potser, d'entrada, perquè el paisatge on transcorre tota la novel·la és un dels meus paisatges preferits i idealitzats: les terres de l'Ebre. Pot ser perquè l'estructura és tan perfecta que res no hi sobra ni hi falta. Potser perquè descriu la meva generació i tots els nostres dubtes i contradiccions. O perquè el final de la novel·la és tan bo que quasi em fa plorar d'emoció [ATENCIÓ, HI HA QUI PENSA QUE A PARTIR D'ARA VE UN SPOILER:] (no pel que explica, sinó perquè no és un final ensucrat, ni un final on hem-de-deixar-ho-tot-ben-lligat-perquè-s'entengui). Primavera, estiu, etc a més, conté fragments com aquest. I a mi se m'esquinça alguna cosa:
"Tenies un sentiment de pertinença, saps? Encara que només sigui per la manera de parlar, perquè el parlar també és una manera de veure el món, diuen, no? [...]Pero aquests orígens nous són orígens de pega... Perqué ja en tinc uns, i no els hai sapigut gestionar"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Hola Núria, he arribat al teu blog casualment, estic llegit el llibre i l'estic gaudint moltíssim i et puc assegurar que no m'ha fet cap gràcia que destapis que té un final obert i que no acaba bé. Faries un favor a tothom traient aquest spoiler i seguidament eliminant el meu comentari. gràcies.
Carles.
Sense voler entrar en polèmiques crec que té raó l'Anònim, no he llegit el llibre però si ho fes voldria tenir el dret d'imaginar-me mentres el llegeixo si acabarà bé o malament, etc. Dir que no és un final feliç o que no està lligat del final d'un llibre és dir masses coses i condiciona la seva lectura en un sentit determinat.
Em sap greu si us heu sentit "spoilerjats" no he dit que acabi malament ni bé, només he dit que no és ensucrat, perquè per mi final feliç vol dir això, ensucrat, made in Hollywood, com n'hi vulgueu dir. Crec que les bones novel·les, precisament, no s'acaben ni bé ni malament, senzillament s'acaben, perquè el concepte de bé o malament a vegades és relatiu. En el post no desvetllo res del que passa a la trama, només indico que no és un final que posi tots els punts finals, i que això m'agrada. Si acabeu el llibre, cosa que recomano que feu perquè és una molt bona novel·la, veureu que no us he explicat res.
Empassar-se és la paraula!
No hi ha una altra manera de fer-ho amb el llibre de la Rojals: el comences a llegir i no pots parar.
A la fi una recomenació meva triomfa en el teu catàleg de lectora il·lustradíssima!! (bieeeeen!)
hahahaha, pots comptar! De lectora il·lustradíssima res de res, el meu criteri és poc canònic, molt personal :)
Tens raó Mr.K
L'al·lusió al final no m'ha semblat spoling: és tan i tan bo que resulta impossible matar-lo.
M'alegra molt que Marta Rojals guanyi lectors!
Salutacions cordials.
Gràcies, Llibreter.
A mi també m'ha agradat moltíssim el llibre de la Marta Rojals, però m'he quedat amb mil interrogants al final, perquè per molt que el llegia no aconseguia saber ben bé de qui parlava... i no vull donar més detalls per si algú no l'ha acabat, així que, si algú que l'hagi acabat (i entès del tot) és tan amable d'explicar-m'ho en un privat li estaré eternament agraïda ^-^
El llibre passa a la meva llista de favorits :)
Hola Thais,
a mi també em passa el mateix!!amb aquest final tan obert tinc interrogants que m'agradaria compartir!
Publica un comentari