Malgrat el preciosisme estètic de la proposta, falla la poesia a la que la Coixet ens havia acostumat. Potser perquè és un film d'encàrrec, potser perquè el guió no és seu, potser perquè és l'adaptació d'una novel·la. Potser. D'un llibre que m'encanta en queden les "belles imatges" i prou. Un final menys cru, això sí. PS: He llegit en una entrevista que, a la seva propera pel·lícula, ambientada al Japó, Murakami hi farà un cameo. A Elegy, a part dels magnífics Ben Kingsley i Denis Hopper (la Cruz s'interpreta sempre a sí mateixa, tot i que a les escenes finals està molt bé), compta amb la presència d'una madura Blondie en un paper secundari.
3 comentaris:
Tant de bo la seva propera pel·lícula sigui d'estil "Murakamiesc". Estic flipant amb "The Wind-Up Bird Chronicle"...
Tot i que m'he hagut de comprar la guia per "poder-lo entendre".
Com és que llegeixes Murakami en anglès? L'original és japonès i aquí, tan en català com en castellà, està molt ben traduït. Ho pregunto com a curiositat, no com a retret. No sabia que hi havia unes postil·les a aquest llibre...
Hola. Normalment llegeixo en anglès perquè m'agrada molt aquesta llengua. Quasi tot ho llegeixo en anglès o en català.
També, pel que he llegit a Internet (jo no tinc ni idea de traducció), dedueixo que en el cas d'escriptors orientals és especialment
important qui fa la traducció.
Respecte a les postil·les, les vaig trobar a l'amazon. Són d'un tal Matthew Strecher. Em va agradar un comentari de les postil·les que deia que aquest llibre era com un trencaclosques. Al final, si no podies veure l'imatge sencera, almenys podies tenir un munt de petites peces interessants.
Publica un comentari a l'entrada