19 d’octubre del 2009

Cada cop que marxo, me'n vaig

... i a vegades em costa tornar.

4 comentaris:

Eric ha dit...

Veig que estàs amb en Richard Ford... "Dia de Gràcia" (no se com l'han traduit) em va tenir moltes hores de tren enganxat... Per Nadal em compraré els primers de la trilogia...

núria alemany ha dit...

Es deia 'Acció de Gràcies' (The Lay of the Land, en anglès) i el vam fer en català a Empúries i en castellà a Anagrama. Ford és excel·lent com a novel·lista i un autèntic gentleman del sud :) vaig parlar aquí al blog de la seva visita fa una mica més d'un any... Abraçada

horabaixa ha dit...

Hola Núria,

A mi em passa algo semblant però quan arribo al lloc. Tinc com si fos Jet lag, encara que marxi a prop

núria alemany ha dit...

Hola horabaixa,

Sí, a vegades nosaltres creiem que hem marxat, però una part nostra sempre es quedà allà (o aquí).