21 de desembre de 2008

El món en una habitació

Des que la Mònica em va convidar al Lliure a veure Jugar amb un tigre que m'he fet addicta a l'obra de Doris Lessing. He començat a llegir la primera part de la seva autobiografia, Dintre meu (Destino) i espero acabar aquestes vacances de Nadal amb la segona part, Passejant per l'ombra, i la mítica El quadern daurat (Edicions 62). De moment, us deixo amb un text del programa de l'obra escrit per la seva directora, Carlota Subirós:

"De fet, el cor de El quadern daurat i de Jugar amb un tigre és la crònica d’una consciència feta trossos, d’una persona assetjada per la por d’esclatar en mil bocins. La fascinació de Hamlet –que tot l’univers pugui cabre dins d’un cervell s’inverteix i esdevé pànic de no poder afirmar una coherència vital, de sucumbir al fracàs de tots els anhels per donar sentit al món. Sense dubte es tracta d’una profunda crisi moral i política que troba la seva manifestació més extrema en el terreny de la pura intimitat: en les relacions d’amistat, en el lligam amb un fill, en la recerca desesperada de l’amor.

En una de les últimes pàgines d’El quadern daurat, l’amant d’Anna fa una mirada al seu voltant i diu: “Aquesta habitació és extraordinària. És com un món”. Tot el que la novel·la té d’obertura i de complexitat, la peça teatral ho té de concentració: Lessing busca l’essència del conflicte entre el compromís i la llibertat en l’ànima d’una dona, d’un home i d’una habitació."

2 comentaris:

morenita ha dit...

Em va encantar El quadern daurat. La vaig llegir amb català i espero fer-ho amb anglès aviat, quan la Pila disminueixi uns centímetres...

Em va agradar sobretot per l'interlineat: em va procurar la sensació que a través de la marració et cosificaves en dels pensaments i les sensacions de l'Anna (ep, no confonc narrador amb autor). Vull dir que no només el discurs, sinó que la tècnica de la Lessing, em van semblar excel·lents en aquesta novel·la. Tinc ganes de tornar-hi, i de descobrir altres textos seus.

núria ha dit...

Ara encara tinc més ganes de llegir-lo!! Penso que la Lessing, precisament, és molt autobiogràfica (com tots els bons novel·listes, d'altra banda), però que, com els bons, sap transformar tota aquesta experiència en un artefcte purament literari, no en un vòmit psicològic d'interès zero.
Bon Nadal i fins aviat