5 de novembre de 2008

Ann Nixon Cooper

via brown paper and string

"She was born just a generation past slavery; a time when there were no cars on the road or planes in the sky; when someone like her couldn't vote for two reasons - because she was a woman and because of the colour of her skin. [...] A man touched down on the Moon, a wall came down in Berlin, a world was connected by our own science and imagination. And this year, in this election, she touched her finger to a screen, and cast her vote, because after 106 years in America, through the best of times and the darkest of hours, she knows how America can change. Yes, we can. "

Barak Obama's victory speech.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'has fet veure i llegir tot el discurs. La revisió de la història, vista per la vida d'aquesta dona serveix com a definidor del que és, en el fons, la força d'una democràcia. M'impressionen força aquests parlaments tant ben lligats. El vell art de la Oratòria, perdut en les nostres contrades... Ens veiem a clase, tot i no saber exactament qui ets. Eric

núria ha dit...

En McCain també ho va fer de conya. De fet, si durant la campanya ho hagués fet així i no s'hagués deixat enredar per agafar a la tonta de la Pallin de ticket segurament l'Obama ho hauria tingut molt més cru. Anyway, jo també el vaig escoltar i llegir tot.
Pel que fa a les classes, no sé si coincidim a cap assignatura, però jo no hi paro massa, per allà...

Anònim ha dit...

Jo només estic amb l'Antoni a Introducció a Literatura Comparada. Arribo cada dia 40 minuts tard.