9 de setembre de 2008

Paul Auster i altres pecats


Torno al meu caos lector. Leviatan, de Paul Auster, s'ha saltat totes les cues per anar a parar directament al bolso: no sé si és degut al seu format (butxaca) o per les recomanacions que me n'ha fet tothom, però el cert és que allà està, acompanyant-me en el via crucis diari de transbords impossibles (m'atrau la idea de tenir una lectura que només sigui pel metro).

Mentre llegeixo la història de Sachs penso en l'entrevista que li fan a l'Auster a Vanity Fair aquest mes (edició espanyola). Si allà l'escriptor renega dels paral·lelismes vida/obra ("jo sempre separo la realitat de la meva vida de la realitat dels meus llibres" Paul Auster, Vanity Fair, pàgina 283), a les seves novel·les cada vegada en trobo més. M'agrada de l'Auster no el que explica, si no les atmòsferes que construeix, els estats d'ànims, els enigmes, però també les comoditats, els moments amables, els personatges amb passat, o millor encara, el passat dels personatges. I no m'interessa l'atzar, o no l'atzar com a motor, ni com a destí.

"Artistes, escriptors, professors, crítics, editors, galeristes, tots s'arribaven fins a Brooklyn, s'atracaven amb els menjars de la Fanny i bevien i conversaven fins a altes hores de la nit" (Leviatan, labutxaca, pàgina 91).

Altres llibres que he començat a furgar, desesperada, són La família del meu pare, de Lolita Bosch, que té un inici espectacular: "Jo no vaig néixer en un lloc si no en una història. I quan em van trucar per dir-me que el meu pare havia mort era a deu mil quilòmetres d'aquí", Postales de invierno, d'Ann Beattie (volia comprar-me una agenda Moleskine i vaig acabar comprant-me un llibre), The Sea, the Sea, d'Iris Murdoch, de Foyles en l'últim vist i no-vist londinenc, juntament amb All the Days and Nights. The Collected Stories of William Maxwell, autor que alguns consideren cursi però que a mi m'encanta. I nar fent. Pàgines que s'acumulen i dies que s'acaben.

1 comentari:

estrive ha dit...

Hola! Crec que Paul Auster sempre m'ha superat. Fa temps vaig començar a llegir "la ciudad de cristal" (en castellà, me'l van regalar) i no vaig poder. En canvi "the red notebook" em va agradar. Aqui s'acaba la meva experiencia austeriana. No se si algun dels seus llibres es deu assemblar al quadern vermell... :-/