Vaig veure una coreografia de Preljocaj per primera vegada a l'Opéra de Paris, al Palais Garnier, l'any 2000. Hi vaig anar amb P., que m'esperava a les escales, a dins. Jo duia un abric, deuria ser l'hivern. Al sostre, les pintures de Marc Chagall. I de sobte, la música, els cossos que no ballen, flueixen, d'una manera tan poc rígida, tan poc impostada, tan magnètica... Demà tornaré a veure el Ballet Preljocaj, a Barcelona. Em ve al cap Mallarmé, Nijinski, L'après-midi d'un faune i els meus 21 anys. Déjà vu.
13 de juny del 2008
Angelin Preljocaj
Vaig veure una coreografia de Preljocaj per primera vegada a l'Opéra de Paris, al Palais Garnier, l'any 2000. Hi vaig anar amb P., que m'esperava a les escales, a dins. Jo duia un abric, deuria ser l'hivern. Al sostre, les pintures de Marc Chagall. I de sobte, la música, els cossos que no ballen, flueixen, d'una manera tan poc rígida, tan poc impostada, tan magnètica... Demà tornaré a veure el Ballet Preljocaj, a Barcelona. Em ve al cap Mallarmé, Nijinski, L'après-midi d'un faune i els meus 21 anys. Déjà vu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada