Estic escoltant les notícies. Parlen del barri barceloní de la Mina, un dels de pitjor anomenada de la ciutat. Hi ha hagut canvis, s'hi ha instal·lat una comissaria i una estació de tramvia. De sobte, en una enquesta a peu de carrer una dona diu "Si no hay en Barcelona una barriada más buena que ésta, pero tenemos que cuidarla". Tota una lliçó d'estima, de la felicitat de les coses petites (això que ara està tan de moda); de valorar el que es té com si fos el millor del món. Olé per la senyora.Fa dies que sento l'olor dels til·lers de la Rambla de Catalunya quan enfilo el camí cap a casa. Ara, acompanyats de les les escultures de Valdés. M'encanta aquest final de dia.
2 comentaris:
Està bé això de caminar entre escultures. Tot i això potser prefereixo les de l'any passat (crec que eren de'n Mitoraj). Hi havia una cara inmensa a l'alçada d'Aragó impressionant.
haig d'anar a fer fotos a aquestes escultures... vols venir o ja les tens massa vistes?
Ainhoa
Publica un comentari a l'entrada