Richard Ford II

"No sóc Frank Bascombe perquè no m'he divorciat, no tinc fills i, per sort, no tinc càncer". "Sento anunciar-vos que a mesura que un es fa gran no es fa pas més llest; simplement passa que tens el cap més ple de coses". "Vaig conèixer a la noia adequada el 1968 quan vaig decidir ser escriptor: li vaig dir 'Crec que vull ser escriptor' i ella em va respondre 'Fantàstic! Fes-ho'. Em va donar tot el temps que vaig necessitar. No hi ha res al món més important que això, per mi". "Hi ha aquella dita de que fins i tot els paranoics tenen enemics, i jo hi afegiria que fins i tot els hipocondríacs tenim malalties". "A la meva vida hi faltava alguna cosa fins que vaig començar a llegir; els llibres em van proveir d'una vida extra; la vida és prou important com per escriure'n un llibre; la vida val tot aquest esforç". "Em considero afortunat pel fet de ser escriptor i per haver tingut tanta sort". "No busco que el lector m'estimi ni que s'enamori del meu llibre; vull que l'obri per la pàgina u i arribi fins al final". "Sam Sheppard és molt amic meu, però crec que és bastant tonto, com l'etern nòvio adolescent; l'altre dia em va trucar i em va preguntar que què estava llegint. Quan li vaig dir que llegia Persuasió de la Jane Austen em va dir: "You know man, I never read books by chicks". "Vull un vodka ben fred en una copa de Martini". "Moltes gràcies a tots per haver vingut".