... demà és el meu últim dia d'aquestes vacances acumulades. He desconnectat tan profundament que el que m'arriba via mail o mòbil (poc, val a dir) em desconcerta tant com si estigués escrit en xino. Em pensava que seria incapaç de tallar el fil i no només l'he tallat, sinó que ara em falta força per tornar-lo a bastir. Mandra seria la paraula exacta. Em pregunto sovint per què tinc aquesta insatisfacció laboral, per què encara no he trobat el meu lloc al món (com a mínim a nivell laboral). El fet que el Sergi i jo estiguem fent ara el mateix tipus de feina és altament intoxicant. Però no és aquesta la qüestió. Vull tenir temps, la joia més preuada, tant de temps que no em sàpiga gens de greu perdre'l, divagar-hi, passejar-m'hi.
4 comentaris:
Si montes un cafè o una llibreria o el que sigui...si us plau contracta'm!Si no fos tan mandrosa t'ajudaria a crear un negoci...Mònica.
Ho faré! :) Hi dono voltes seriosament... Llàstima que no tenim capital!
mira et proposo un negoci: fer visites guiades per turistes. A Nova York en vaig fer i et cobren 15 doles per 2 hores d'explicacions. Calcula que venen 20 persones cada vegada (com a mínim, que de vegades erem 60 i calien dos guies).
Només et cal algu que sapiga de posicionament a internet i ser autonoma. I parlar anglès!
Jo puc fer les visites en francès i italià (que per cert són nombrosíssims) i els clavaria 20€ per 2 hores! Per cert la meva sogra ja m'havia proposat fer una cosa semblant (un dia que feiem volar coloms) però ella parlava de fer visites vip (masses anys en el mundillo). Mònica.
Publica un comentari a l'entrada