
"Abans del perdona aquesta cadira és lliure,
abans del color dels teus ulls, abans del què vols prendre,
abans del sóc en Rico i em dic Dita, abans del gest vacil·lant
de la mà damunt l'espatlla,
això va passar a través de nosaltres dos
com una escletxa a la porta mentre es dorm"
Amoz Oz, El mateix mar, Proa
I aquest any en fa vuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada