Ralph Gibson, Gentle Reader, 1970Diu la Lolita que diuen els psiquiatres que "la mort és el límit del llenguatge". Allò que no es pot explicar ni compartir ni consolar.
"El bressol balanceja dalt d'un avenc, i el sentit comú ens diu que la nostra existència no és més que un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra. Per més que són dues bessones idèntiques, l'home, com a regla general, esguarda l'avenc prenatal amb més assossec que aquell abisme cap al qual es dirigeix (a més o menys quatre mil cinc-cents batecs de cor per hora)."
Vladimir Nábokov, Parla, memòria, Edicions 62
Llullu, in memoriam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada