Marxem

Henri Cartier-Bresson, Itàlia, 1933 (per la sèrie de fotos a la que pertany diria que són l'escriptor André Pieyre de Mandiargues i la pintora italiana Leonor Fini).

Volem descansar, llegir i fer fotos. Platja i muntanya a Donostia.

La mort és el límit del llenguatge

Ralph Gibson, Gentle Reader, 1970

Diu la Lolita que diuen els psiquiatres que "la mort és el límit del llenguatge". Allò que no es pot explicar ni compartir ni consolar.

"El bressol balanceja dalt d'un avenc, i el sentit comú ens diu que la nostra existència no és més que un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra. Per més que són dues bessones idèntiques, l'home, com a regla general, esguarda l'avenc prenatal amb més assossec que aquell abisme cap al qual es dirigeix (a més o menys quatre mil cinc-cents batecs de cor per hora)."

Vladimir Nábokov, Parla, memòria, Edicions 62

Llullu, in memoriam.

'A través de nosaltres dos'

Walker Evans, Floyd and Lucille Burroughs, Hale County, Alabamal, 1936

"Abans del perdona aquesta cadira és lliure,
abans del color dels teus ulls, abans del què vols prendre,
abans del sóc en Rico i em dic Dita, abans del gest vacil·lant
de la mà damunt l'espatlla,
això va passar a través de nosaltres dos
com una escletxa a la porta mentre es dorm"

Amoz Oz, El mateix mar, Proa

I aquest any en fa vuit.

Demà... vacances!

Foto by Ainhoa Gomà, novembre o desembre 2008.

El dret a perdre's... i a trobar-se

Robert Frank, U.S. 90, en route to Del Rio, Texas, 1955.

Hi ha moments a la vida en què ens sentim petits sols i perduts. Moments en què creiem que mai podrem sobreposar-nos als nostres errors ni a nosaltres mateixos. Però res no dura per sempre. Tenim dret a perdre'ns, i dret a trobar-nos.

Com diria Gertrude Stein...

Pablo Picasso, Gertrude Stein, 1906

...els impulsos són impulsos són impulsos.

I jo sóc massa impulsiva.