M'agraden les imatges capturades. Les fotografies. Vaig pel carrer i en veig per tot arreu. Així que... tanco els ulls, i clic. Estic convençuda que en algun lloc del cervell emmagatzemo "les meves imatges": la pols de les obres, la gent al metro, la pluja, el camió que tapa l'escultura ... i, sobretot, la llum, tota la llum: poca, molta, bruta, alegre. Tinc una petita càmera digital. Enyoro el soroll de l'obturador.
3 comentaris:
Dedueixo que treballem junts o que coneixes els horaris d'ADN, no?
La de la tassa és meva (bé, totes les fotos ho són, menys la del Capa). La meva germana me'n va portar dues (una de verda i una altra de vermella) de Finlàndia aquest estiu. Són d'una mena d'agrupació de dissenyadors d'allà, es diu Marimekko (www.marimekko.fi). No em molesten els comentaris al blog, siguin de qui siguin, mentre no siguin agressius o ofensius. I gairebé mai no escric a la feina. De tota manera, no t'ho deia per això, t'ho deia pel comentari sobre la Marta, com saps que el seu pare és dj, doncs?
Sí, escric la secció d'Internacional. Res d'armes. Només guerres
Publica un comentari a l'entrada