M'agraden les imatges capturades. Les fotografies. Vaig pel carrer i en veig per tot arreu. Així que... tanco els ulls, i clic. Estic convençuda que en algun lloc del cervell emmagatzemo "les meves imatges": la pols de les obres, la gent al metro, la pluja, el camió que tapa l'escultura ... i, sobretot, la llum, tota la llum: poca, molta, bruta, alegre. Tinc una petita càmera digital. Enyoro el soroll de l'obturador.
7 comentaris:
A mi em passa però amb banda sonora. Vaig pel carrer i penso, en aquesta situació posaria aquesta banda sonora. Fins i tot la començo a taralejar. I llavors les persones o situacions semblen com més importants , com si fossin part del rodatge d'un video. Quina parannoia no? per cert jo creia que eres de les que només feia el blog al curro, veig que m'equivocava.
Salut
Dedueixo que treballem junts o que coneixes els horaris d'ADN, no?
No necessàriament, però normalment la gent fa aquestes coses durant el treball. I que jo sàpiga ADN no surt ni dissabte ni diumenge, si que se que normalment lliureu divendres i dissabte. Una cosa, si alguna cosa que escric no t'agrada o creus que no faig res en aquest blog mho dius sense recança val? Per cert m'agrada molt la fotografia de la tassa, ah¡ i veig el blog de Marta una miqueta paradot no? salut.
La de la tassa és meva (bé, totes les fotos ho són, menys la del Capa). La meva germana me'n va portar dues (una de verda i una altra de vermella) de Finlàndia aquest estiu. Són d'una mena d'agrupació de dissenyadors d'allà, es diu Marimekko (www.marimekko.fi). No em molesten els comentaris al blog, siguin de qui siguin, mentre no siguin agressius o ofensius. I gairebé mai no escric a la feina. De tota manera, no t'ho deia per això, t'ho deia pel comentari sobre la Marta, com saps que el seu pare és dj, doncs?
Perquè de fet jo he arribat al teu blog des del blog de Marta. el vaig descobrir mentre feia una recerca al google sobre com afecta la lenceria íntima a les pèrdues de memòria de les persones. És així com vaig descobrir el Blog de Marta, lo del DJ ho posa al seu blog, no sé si serà veritat. Però el millor és que ara li he vist la cara. !IMPAGABLE LA FOTO DE L'ESCOPETA!!!!! El que passa que trobo molt fort que una periodista tingui llicència d'armes, fins i tot de pistola. Tan malament està la profesió?? Tu Núria també escrius a l'ADN? Tens pistola? algú sap quin és el futur de la premsa gratuïta???
Gracies per la infor de la tassa, però el que volia dir és que la foto és bona, m'agrada, molt cassolana.
Fins un altra
Sí, escric la secció d'Internacional. Res d'armes. Només guerres
Buf¡¡ com esteu, weno com a mínim si has d'anar a una guerra ja saps a qui et pots emportar de guardaespaldas, no?
Per cert estigues per la feina, que si no els caps et fotran bronka.
Publica un comentari a l'entrada