Hi he anat amb la Laia, la meva germana, que tenia moltes ganes de veure-la. Primera sortida des de l'operació. Ens ha agradat molt. Potser perquè aquesta família s'assembla a la nostra en alguns aspectes. Hi ha un moment en què Jöelle, la mare, diu alguna cosa així com "m'hagués agradat ser una mare i un dona perfecta,
mais je suis qui je suis". I així es resumeix tot, a la vida, un és qui és, i neix a la família on neix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada