29 d’abril del 2009

Indignació

Imatge via Anna

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
no vaig dir res, perquè jo no era comunista.

Quan van engarjolar els socialdemòcrates,
no vaig dir res, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes
no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a emportar-se els jueus
no vaig protestar, perquè jo no era jueu.

Quan em van venir a buscar a mi,
ja no quedava ningú que pugués protestar.

Sermó del pastor Martin Niemöller, pronunciat durant la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern (Alemanya), sobre les conseqüències de no plantar cara a la tirania.

Fa tot just una setmana em vaig acabar Indignació, de Philip Roth, una novel·la sobre les absurdes conseqüències dels nostres actes i les nostres passions. Del que fem i del que deixem de fer. Sé que el Jordi té raó. Però estic INDIGNADA.

3 comentaris:

Eric ha dit...

Porto dies i dies enfonsat en els textos de Semprun i Primo Levi, mirant els dibuixos de Zoran Music i Art Spiegelman... I hem sortit d'això per anar a parar a Joseph Roth i la seva Europa de canvi de segle... la vella i trencada Europa.

núria alemany ha dit...

Semprun (La escritura o la vida) i Levi (Si aixo és un home / Els enfonsats i els salvats)els vaig llegir fa anys, i el Maus també. I em van impactar molt, com també La nit, d'Elie Wiesel o el nostre K.L Reich. Pel que fa a l'Europa de canvi de segle, imprescindible El món d'ahir de Stefan Zweig... Ara, però, no tinc temps ni de llegir ni d'estudiar tant com voldria :(. Són lesctures per a alguna assignatura? Quina? Qui la fa? Hauria de llegir Celan, i Adorno, i Benjamin...

Tripallocavipasec ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.