Yates i la desesperança

Richard Yates em va impactar el 2005 quan vaig llegir Revolutionary Road (Emecé, 2003). Encara no havia fet els 27 anys i la història d'aquella parella que es creia per sobre del món que els envoltava em va semblar una coça de realitat bastant dura. Vint-i-set anys potser no són molts, però ja és una edat en la que saps que el que no has fet ja no ho faràs. I ara, precisament ara, que en tinc gairebé 31 penso que per què no. Que les portes estan sempre obertes si un és conscient que escollir un camí implica abandonar-ne un altre.

Aquest cap de setmana en què el meu cos ha decidit col·lapsar-se m'he acabat Les germanes Grimes (de fet, podria dir que me l'he empassat en tres dies), un llibre on, precisament, totes les portes semblen tancades i la desesperança i l'ofec s'apodera tant de les protagonistes que, llegint-lo, et vénen ganes de cridar.