'And the Hippos Were Boiled in their Tanks'

Allen Ginsberg, William Burroughs and Jack Kerouac, New York City, 1953

Llegeixo a El País d'avui que Penguin publicarà al novembre la novel·la que Jack Kerouac i William S. Burroughs van escriure sobre l'assassinat que va cometre el seu amic Lucien Carr. Aquest fet l'explica Joyce Johnson al principi de Personajes secundarios i dedueixo que el periodista que signa l'article dominical, Joseba Elola, també s'ha llegit l'obra de la Johnson, doncs la truca per fer-la servir de font autoritzada. Sobre aquest homicidi, J.J. diu: "Aquell incident va dinamitar el grup", i afegeix, "va ser una catàstrofe, cadascú va anar a la seva arran de l'episodi Kammerer".

Ara la polèmica bascula entre els que creuen que val la pena editar l'obra pel seu interès "històric" i els que diuen que devalua el valor literari dels seus autors, doncs es tracta d'una obra molt menor (de joventut). Jo penso que està bé que estigui disponible, i que és un document més sobre aquest mosaic beatnik que, més de mig segle després de la seva eclosió, ens segueix intrigant.

De moment Jordi Herralde ja ha dit que n'està negociant els drets de l'edició castellana...

Buscant per internet he trobat la crítica de On the Road del New York Times que Jack Kerouac i Joyce Johnson van llegir la matinada del 4 al 5 de setembre de 1957 al Donnelly's de Nova York:

"The day in September 1957 that On the Road was published, Kerouac was staying with Johnson in her narrow-windowed apartment off 68th Street. At midnight, they headed to a newsstand at 66th Street and Broadway, to collect the first copy of the New York Times review, in which the critic Gilbert Millstein would proclaim it "the most beautifully executed, the clearest and most important utterance yet made by the generation Kerouac himself named years ago as 'beat', and whose principal avatar he is".

As much as the review made Kerouac's reputation as a writer, it also encouraged in him a degree of self-destructive behaviour as he attempted to live up to that role as "principal avatar" of the beats. "Following that [review] most of the attention he got was hostile, humiliating," Johnson recalls. "It's very hard to stand up to a barrage like that. Suddenly you become not only famous but notorious. And then to have all these people who expected a much more extroverted character as their leader, than Jack was." The Guardian, 'I never met anyone else like Jack Kerouac'