Divendres va ser l'últim dia d'una de les setmanes més estressants que he viscut. A la tardavaig entrar en una llibreria per qüestions de feina i em vaig adonar que feia molts mesos que no en trepitjava cap. Abans les llibreries per mi eren irresisitibles i ara passo cada dia del món per davant d'una de molt coneguda i amb prou feines m'acosto a l'aparador per veure què hi tenen exposat... Si la Yasmina Reza confessa que sap parlar més i millor del rouge à levres que de Spinoza, a mi no em fa res dir que en comptes de quedar-me a la llibreria xafardejant em vaig comprar l'edició francesa de Marie Claire al quiosc i una tassa de te d'estil samovar pre-soviètic i me'n vaig anar a casa a acabar el text que havia de llegir l'endemà al casament del meu cosí.
17 de febrer del 2008
Divendres
Divendres va ser l'últim dia d'una de les setmanes més estressants que he viscut. A la tardavaig entrar en una llibreria per qüestions de feina i em vaig adonar que feia molts mesos que no en trepitjava cap. Abans les llibreries per mi eren irresisitibles i ara passo cada dia del món per davant d'una de molt coneguda i amb prou feines m'acosto a l'aparador per veure què hi tenen exposat... Si la Yasmina Reza confessa que sap parlar més i millor del rouge à levres que de Spinoza, a mi no em fa res dir que en comptes de quedar-me a la llibreria xafardejant em vaig comprar l'edició francesa de Marie Claire al quiosc i una tassa de te d'estil samovar pre-soviètic i me'n vaig anar a casa a acabar el text que havia de llegir l'endemà al casament del meu cosí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada