Blade Runner II

Vaig veure Blade Runner per primer cop quan tenia 13 anys, a l'escola. Em va impactar tant i tant que des d'aleshores he pensat que és la meva pel·lícula preferida. Aquest Nadal la vaig veure per primera vegada al cinema, tot i que en la seva versió final. Aquesta escena em segueix emocionant.

Blade Runner

"I've seen things...
seen things you little people
wouldn't believe...
Attack ships on fire off the shoulder of Orion
bright as magnesium...
I rode on the back decks of a blinker
and watched c-beams glitter in the dark
near the Tanhauser Gate.
All those moments... they'll be lost in time like tears in the rain.

Time to die."

Llacunes

Once I was a book and this book was The Alexandria Quartet. Once I was a book and once I was in Paris. Once I was a book and yet I didn't know it. Till you came from that short trip with Gilles to London. Till you came with that book. Till you said I was The Alexandria Quartet. And I have never been a book again. Luckily.

The Martin Papers

"Tota novel·la és una història d'amor entre escriptor i lector; quan aquesta història falla, fracassa l'obra". "Només hi ha una escola d'escriptura, i és el talent. Però quan era un jove escriptor de vint anys m'hagués agradat poder tenir una conversa amb l'autor de 58 anys que ara sóc". "Un bon escriptor hauria d'utilitzar el diccionari com a mínim 20 vegades al dia". "El lector no s'ha d'identificar amb els personatges d'un llibre, sinó que s'ha de fixar en el punt de vista que utilitza l'escriptor". "Per ser un bon escriptor calen tres coses: 1) Llegir 2) Escriure 3) Haver viscut una mica". "La meva vida ha estat completament dominada per la Guerra Freda". " No pots mirar Rússia amb ulls occidentals". "Tota obra primerenca tendeix a ser autobiogràfica, doncs només et tens a tu com a material". "Quan tenia 20 anys el que més m'agradava era rellegir les meves novel·les tot fumant marihuana". "No es tracta de llegir molt, sinó de rellegir; haver llegit una determinada obra una vegada a la vida no té cap valor, els llibres canvien amb tu i amb cada relectura". "Vull un Dry Negroni: 4 dits de vodka i una mica de campari".

Pausa

Deixar Barcelona enrera. Començar un nou llibre. Conversar. Cuinar plegats. Ja no sóc periodista. S'ha mort en Palau i Fabre. "En aquest país si no et mors no ets ningú", ens recorda en Puyal. M'encanta el poema La sabata. En va parlar ell mateix fa uns dies en un Millenium. Avui l'he llegit a El País. Però no he comprat els diaris de diumenge, com tampoc no vaig comprar els de dissabte. Algú s'ha llevat més d'hora, ha anat al poble, ha portat el pa. Demà serà un altre dia. "Tot l'enyor de demà".

Flors

Perquè sí.

El nuvi

La núvia

Divendres

Divendres va ser l'últim dia d'una de les setmanes més estressants que he viscut. A la tardavaig entrar en una llibreria per qüestions de feina i em vaig adonar que feia molts mesos que no en trepitjava cap. Abans les llibreries per mi eren irresisitibles i ara passo cada dia del món per davant d'una de molt coneguda i amb prou feines m'acosto a l'aparador per veure què hi tenen exposat... Si la Yasmina Reza confessa que sap parlar més i millor del rouge à levres que de Spinoza, a mi no em fa res dir que en comptes de quedar-me a la llibreria xafardejant em vaig comprar l'edició francesa de Marie Claire al quiosc i una tassa de te d'estil samovar pre-soviètic i me'n vaig anar a casa a acabar el text que havia de llegir l'endemà al casament del meu cosí.

'The Darjeeling Limited'

Com deia Kiko Amat al Cultura/s del 16 de gener: "Viaje a Darjeeling es la historia de tres hermanos - Francis, Peter y Jack Whitman: Owen Wilson, Adrien Brody y Jason Schwartzman- que, tras la muerte de su padre, se lanzan a un viaje de autoconocimiento por India. En tren. Magullados emocionalmente, cargados de maletas metafóricas y reales, trufados de agravios y recuerdos, los hermanos se enfrentan a lo que se pone en su camino con el alma coja y los estómagos llenos de calmantes sin receta. Los diálogos son para repetir ad eternum, como gags de Bill Hicks; si ven suficientes películas de Wes Anderson no tendrán que utilizar frases propias nunca más. Están todas allí, en serio."

'Els amants'

"No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs."
Vicent Andrés Estellés / Ovidi Montllor

Martin Amis

"Una de les coses que m'encantaven de la teva mare era el seu nom. Per si mateix ja és molt bonic, per descomptat, però jo també trobava que era un reflex de la forma de la seva vida, amb les seves resurreccions cícliques. [...] I en acabat la seva època amb mi. Però jo no vaig poder ressorgir de les cendres. Quan vaig conèixer la teva mare la part més profunda del meu ésser ja estava amenaçada. Ella em va ajudar a sortir-me'n, o a deixar-ho enrere. Però jo no vaig poder fer com l'ocell de foc i tornar a ascendir embolicat en flames".

Martin Amis, Casa de Trobades, Editorial Empúries

PS: Per variar, a l'EPS de El País d'avui, a l'entrevista que li fan (poc literària, massa opinòloga), només citen Anagrama. També a La Vanguardia d'avui, en una entrevista fluixíssima a Haruki Murakami, s'obliden de dir que El salze cec i la dona adormida també es publicarà aquest mes en català.

'Coral romput'

"Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber.
No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res."

Vicent Andrés Estellés, Coral romput

Pot ser que una posada en escena d'un poema ens regiri, ens escupi a la cara, ens deixi buits i sols i tristos? Pot ser. I la veu de Pere Arquillué.

"Primer va ser la vida, després l’ escriptura i només més tard la veu i la música. Coral Romput és de Vicent Andrés Estellés, però també d’Ovidi Montllor i Toti Soler. Per què dur a escena allò que va ser llibre i disc memorables? Per ser obedients al títol: “Coral” vol dir vàries veus: per imaginar -buscar les imatges- d’on poden néixer aquestes veus d’ homes i dones, de pares i fills, de poble i de ciutats estrangeres, de casa i carrer, d’alegria i dolor, de memòria, vida , amor, desig i mort." Joan Ollé