Esperança II, Gustav Klimt, 1907-1908He d'admetre que aquest quadre em va deixar glaçada. De pedra. Està al MoMA, en una sala, en un racó. Fent angle amb un Schiele, a la paret del costat. I Klimt no m'entusiasma. Detesto 'El petó'. Però em falta aire, perquè el que veig és el que veig, i la guia que carrego i que pesa molt (massa) m'ho confirma: "Una dona embarassada inclina el cap i tanca els ulls com resant per la seguretat del seu fill. Darrere el seu ventre treu el cap una calavera, senyal del perill que l'aguaita. Als seus peus tres dones amb el cap cot aixequen les mans, suposem que també en senyal d'oració, tot i que la serietat dels seus rostres podria ser un signe de dol, com si preveiessin el destí del nen." Però, un moment, aquest quadre es diu 'Esperança II'?! I encara, la guia: "Klimt la va titular 'Visió', però a una altra pintura anterior i semblant d'una dona embarassada la va titular 'Esperança' i, per associació amb aquella, aquesta es coneix amb el nom d' 'Esperança II'". Un dolç equilibri entre naixement, mort i sensualitat. I jo m'hi aferro.
