Don't look back in anger

Foto by Laia

Avui fa una setmana que tot va començar i que tot es va acabar. No vull autocompadir-me, no vull plorar. Avui em sento fora del món i no m'hi vull sentir.

Dol

"El fet que la pèrdua es produeixi al principi de l'embaràs no vol dir que sigui menys dolorosa per als pares. Un avortament sol produir xoc, desesperació, depressió i un sentiment de fracàs, sobretot si l'embaràs es desitjava. [...] Poden minimitzar el pes de la pèrdua dient: "No pateixis, torna-ho a intentar". No s'adonen que la pèrdua d'una criatura, per més aviat que es produeixi, pot crear una gran tristesa."

Què es pot esperar quan s'està esperant

'Better days'

Días mejores és una obra sobre la desesperació total i absoluta, sobre el no future dels punks, sobre la gran depressió cíclica del capitalisme, la caiguda de les màscares, el tête à tête amb la cruesa. Días mejores deriva a l'absurd la realitat més dura i busca la llum al final del túnel. A la seva manera.

"Com a autor de teatre, encara em queda una superfície damunt la qual puc escriure i un grup d’amics amargats. Però la meva paranoia ha desaparegut com la boira que es desfà, i ara puc veure què tinc a davant del nas. Encara no sé com ho faré per suplir-la. Potser amb l’esperança."

Richard Dresser, text escrit per a la Schaubühne en motiu de l’estrena a Berlín de Better Days (1 d’abril de 2002).

Una nova vida

Els caps d'any acostumen a ser moments de balanç i (des)propòsits. Aquest any no. Aquest any tot és diferent i nou. Estic embarassada, i suposo que això m'hauria de motivar alguna reflexió o algun objectiu, molts neguits, o alguna inquietud. Però estic tranquil·la, més del que he estat mai a la vida. Tinc son i dormo. I ja està. I no escric gaire al blog... Ara mateix tot s'ha acumulat. Treballo, intento anar a la universitat a la tarda (val a dir que l'últim mes de classes vaig fer campana dia sí dia també i que, quan hi anava, m'adormia davant del professor, cosa que fa una mica de vergonya) i, enmig de tot això, intento fer que la meva vida sigui més creativa, més jo. Estic estalviant per comprar-me una CANON 50D. Els meus objectius per aquest any, doncs, són senzills. Poder fer els exàmens de les assignatures a les que m'he matriculat (per sort, no massa), aprendre a fer funcionar la càmera (sé que la Petita Arbus m'hi ajudarà), i fer molt de ioga. La resta, com sempre. Llegir, cuinar, passejar. I ja està.

Us desitjo un feliç 2009 a tots!