Des que la Mònica em va convidar al Lliure a veure
Jugar amb un tigre que
m'he fet addicta a l'obra de Doris Lessing. He començat a llegir la primera part de la seva autobiografia,
Dintre meu (Destino) i espero acabar aquestes vacances de Nadal amb la segona part,
Passejant per l'ombra, i la mítica
El quadern daurat (Edicions 62). De moment, us deixo amb un text del programa de l'obra escrit per la seva directora, Carlota Subirós:
"De fet, el cor de
El quadern daurat i de
Jugar amb un tigre és la crònica d’una consciència feta trossos, d’una persona assetjada per la por d’esclatar en mil bocins. La fascinació de Hamlet –que tot l’univers pugui cabre dins d’un cervell s’inverteix i esdevé pànic de no poder afirmar una coherència vital, de sucumbir al fracàs de tots els anhels per donar sentit al món. Sense dubte es tracta d’una profunda crisi moral i política que troba la seva manifestació més extrema en el terreny de la pura intimitat: en les relacions d’amistat, en el lligam amb un fill, en la recerca desesperada de l’amor.
En una de les últimes pàgines d’
El quadern daurat, l’amant d’Anna fa una mirada al seu voltant i diu: “Aquesta habitació és extraordinària. És com un món”. Tot el que la novel·la té d’obertura i de complexitat, la peça teatral ho té de concentració: Lessing busca l’essència del conflicte entre el compromís i la llibertat en l’ànima d’una dona, d’un home i d’una habitació."
Harold Pinter by Eamonn McCabe
