'Brideshead Revisited'

"'I don't want to make it easier for you,' I said; 'I hope your heart may break; but I do understand'."

Evelyn Waugh, Brideshead Revisited, Penguin, pàgina 324.

Encara no l'he llegit, però aquesta frase literal apareix al film de Julian Jarrold, i la trobo genial. Decadent, demodé, esteticista, classista... El món que Waugh retrata, entre la dolce vita i el pecat és absolutament fascinant.

'Il y a longtemps que je t'aime'

La vaig veure fa setmanes però encara hi penso. La solitud, la incomprensió, l'absurditat, la culpabilitat, la redempció. Impactant i molt bona.

'El dia revolt'

Julià Guillamon avui a la presentació d'El dia revolt.

"'El dia revolt' és el títol d'un poema de Josep Carner d'un dels seus primers llibres, Bella terra, bella gent (1918). La companyia Edigsa el va enregistrar en disc, l'any 1963. Carner parla d'un daltabaix, viscut com una gran dissort i com una oportunitat esplèndida, motiu de por i d'esperança. En arribar a la darrera estrofa, s'emociona, s'ennuega i gairebé no pot acabar de llegir el text. Sovint, quan es parla de l'exili, s'acostuma a oferir una versió que realça els moments dramàtics i deixa de banda els aspectes més quotidians. [...] Quan vaig començar a escriure aquest llibre, la primera generació de l'exili havia desaparegut. Amb molt poques excepcions, només quedaven els joves i els nens, els fills i els néts americans. Els quaranta-dos reportatges que componen El dia revolt presenten el seu punt de vista, diferent del que s'acostuma a trobar en els llibres d'història, construïts sempre poc o molt al voltant d'una narració heroica. L'exili apareix carregat de matisos i contradiccions, com un dia revolt, en el que conviuen diverses situacions vitals: la fidelitat, el dolor, el desarrelament, el desig de començar una nova vida. Cel negre, sol radiant, núvols esquinçats, pluja daurada. 26 de gener de 1939: les tropes de Franco són a les portes de Barcelona...".

Julià Guillamon, El dia revolt, Empúries, pàgina 22.

Amicitia

"No érem indiferents. Vivíem en el nostre temps, que era un temps difícil. Teníem els nostres interessos, que eren principalment literaris i intel·lectuals i només ocasionalment, indefugiblement, polítics. Però el que la memòria em porta d'allà no és la política, ni la dificultat de viure amb cent cinquanta dòlars al mes, ni tan sols el que escrivia, sinó els detalls de l'amistat: festes, pícnics, passejos, converses a mitjanit, visions de les hores de lleure ocasionals. L'amicitia dura més que la res publica, i com a mínim igual que l'ars poetica. O així m'ho sembla ara. El que realment il·lumina aquells mesos són les cares dels nostres amics."

Wallace Stegner, En lloc segur, Libros del Asteroide, pàgina 117

Ann Nixon Cooper

via brown paper and string

"She was born just a generation past slavery; a time when there were no cars on the road or planes in the sky; when someone like her couldn't vote for two reasons - because she was a woman and because of the colour of her skin. [...] A man touched down on the Moon, a wall came down in Berlin, a world was connected by our own science and imagination. And this year, in this election, she touched her finger to a screen, and cast her vote, because after 106 years in America, through the best of times and the darkest of hours, she knows how America can change. Yes, we can. "

Barak Obama's victory speech.