M'encanta el te. És un fet indiscutible. El te i els seus rituals, que desconec, però que m'he fet propis, més adaptats a la meva vida que la tradicional cerimònia japonesa. Els meus: al sofà, mentre fullejo els diaris, a la cuina, mentre escolto la ràdio i esmorzo, en alguns locals barcelonins: Bliss, Caj Chai, Baraka, La Granja, La Clandestina, el Caelum, Salterio,...
P.D.: A la Casa Àsia estan fent una exposició deliciosa pels amants del te i la bellesa de les teteres:
O chá da China (
El te de la Xina), una col·lecció de 254 peces de ceràmica xinesa centrades en el món del te, que abarca dels segles XIII al XVIII, del col·leccionista portugués Luis Mendes da Graça.
"All I could do was to offer you an opinion upon one minor point—a woman must have money and a room of her own if she is to write fiction; and that, as you will see, leaves the great problem of the true nature of woman and the true nature of fiction unsolved."
