tag:blogger.com,1999:blog-33698403.post283437572931559847..comments2023-05-07T15:12:29.061+02:00Comments on el racó dels gomets: Hobbesnúria alemanyhttp://www.blogger.com/profile/15266386902052632151noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-33698403.post-10460422269871152212010-10-11T22:31:48.218+02:002010-10-11T22:31:48.218+02:00Hola Nuria... he llegit aixo del teu gos. Em sap g...Hola Nuria... he llegit aixo del teu gos. Em sap greu! El coneixia poc pero era un bon gos i amb un nom increible ;)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33698403.post-71030689069152104312010-09-13T21:31:38.997+02:002010-09-13T21:31:38.997+02:00Ostres, em sap greu que et sàpiga greu (s'enté...Ostres, em sap greu que et sàpiga greu (s'entén, això?), però crec que hem fet dues lectures diferents de l'obra(visca la diferència!). No he anat a analitzar tant les influències (qualsevol novel·la del s.XXI beu de tota la tradició anterior) sinó el resultat. A mi, al contrari del que et passa a tu, el final no és la part que més m'ha agradat (i no pel desenllaç, perquè no és gens trist, ni desolat, ni ...) sinó que em va agradar tot el que hi ha abans! La manera com de seguida vaig entrar en la història, en l'evolució del personatge i, sobretot, sobretot, en les seves aventures i aprenentatges, en el món que crea amb els pares i els gossos, ... En l'emoció que provoca la novel·la, bàsicament. Després es pot disseccionar, taxonomitzar (existeixen aquests verbs?)i buscar-ne les cues d'influències i sentits. Però la novel·la és, per mi i des de sempre, un artefacte per gaudir d'una història que et permet precisament el que diu Wroblewski, "viure una vida paral·lela". Això no vol dir en cap cas identificar-se amb la trama o els personatges, però sí vibrar i sentir i, en algun punt, pensar "collons, què bé que escriu!". I el terme collage em remet al contrari, a l'anàlisi, a estar pensant més enllà del text (teixit), a una operació molt posterior. Però entenc la teva explicació teleològica, la teva lectura a posteriori a partir del desenllaç. Només que el teu post em va fer dubtar sobre si t'havia agradat prou o no, i necessitava expressar la contundència de la meva opinió :) --malgrat que el llibre sigui d'Empúries i, sobretot, gràcies a que aquest és un blog ultra minoritari--núria alemanyhttps://www.blogger.com/profile/15266386902052632151noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33698403.post-85450473948155709342010-09-13T09:19:12.547+02:002010-09-13T09:19:12.547+02:00Em sap greu si la paraula collage et resulta pejor...Em sap greu si la paraula <i>collage</i> et resulta pejorativa, però a mi em sembla evident que David Wroblewski hi juga deliberadament. El final, del tot inesperat, és <i>Hamlet</i> traslladat a l’Amèrica profunda. Les altres influències —com se m’havia passat Jack London!— són deliberades, són “distraccions” orientades a crear el gran final del llibre. Quan hi vaig arribar, em vaig adonar com Hamlet hi era tota l’estona, des del primer capítol. I em sembla magistral la manera com s’estableix un paral•lelisme entre l’ensinistrament dels gossos —incloent-hi la fidelitat, però també la “crida amb distraccions”— i la lectura del llibre. Al meu apunt esmento Shakespeare però no Hamlet perquè em semblava que matava el final: homenatge, reescriptura, apropiació... per a mi és l’element principal d’un gran <i>collage</i>. <br /><br />Salutacions cordials.el llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.com