20 de desembre de 2009

Be good to me

personal effects, by brian ferry

Ja sé que el títol d'aquest post no té res a veure amb el que escriuré. Be good to me és una xorrada, però una xorrada que m'estic dient a mi mateixa darrerament. Tinc ganes de ser bona amb mi mateixa. No enfadar-me, donar-me temps, acceptar les coses. I ho estic aconseguint una mica. Vaig els dissabtes al curs de cuina (em fa sentir bé i que servirà, espero, per corregir la meva desviació genètica: per què, si la meva àvia cuinava de conya i la meva mare ídem, jo no? On són els gens de la cuina "sense recepta"? Deuen ser al mateix lloc on paren els de "fer-ho cabre tot de manera organitzada en una maleta" o "cosir un botó i fer la vora"). Avui he anat a córrer amb el Sergi, segona vegada en 15 dies. Faig ioga els dijous. Llegeixo un llibre que no estic promocionant i que m'encanta, Mi vida, de Marcel Reich-Ranicki. I d'aquí a uns dies tindré mini-vacances de Nadal (tot i que aquest any no sé perquè però no tinc gens de sensació de Nadal i, com sempre, cap regal comprat). Però tot està bé i allà on a d'estar.

I tinc ganes que el 2010 em porti, sobretot, més temps i també, més pràctica (i tècnica) fotogràfica. La resta, ja vindrà sol.

1 comentari:

Clara ha dit...

Ser bona amb mi mateixa. M'ho apunto!!! Jo també ho faré!!! I no tornis a dir que no cuines bé, no és veritat!!!!!!!
Et desitjo tot el millor pel proper any que estic convençuda que serà molt millor que aquest! Però ja t'ho diré en persona el 28!!
un petó gegant!
c