31 de maig de 2009

Reclusió

He passat 5 dies tancada a casa els meus pares (que tenen una casa amb jardí i porxo), recuperant-me d'una operació de queixal mentre el Sergi es recorria tot el Primavera Sound i ha estat una sensació raríssima. D'entrada, la de que el temps i l'espai s'han aturat. Potser degut al còctel de medicines o a la sensació de pau. M'he acabat dos llibres i n'he començat un altre, però fer, el que es diu fer, no he fet res. Potser em queda el remordiment que hauria d'haver estudiat, però, no ho sé, és com si les coses s'haguessin posat en fila índia dins el meu cap, a poc a poc. Què vols qui ets i on vas. Aquelles eternes preguntes sense resposta. No és que ara les tingui totes, les respostes, però aquest parèntesi m'ha servit per respirar. Ni que fos dins d'un núvol narcòtic.