1 de juny de 2008

Barret

Tahar Ben Jelloun al cafè Silenus de Barcelona. Toni Garriga/EFE

Hi ha senyors que porten barret i n'hi ha que no. Abans, diu el meu pare, tothom en portava (à chaqu'un son chapeau). Vaig acompanyar Tahar Ben Jelloun a comprar-ne un i, malgrat la pluja, em vaig sentir com a Tànger. O com dins la novel·la Una mà plena d'estels, de Rafik Schami: la vaig llegir a l'escola i encara la recordo.