27 d’abril de 2008

El sacrifici d'Yvonne


"D’Yvonne –temible força d’inèrcia-, en diuen que és bleda, lletja, ingrata, repugnant, d’una consistència i d’una constitució emprenyadores. Ella, en canvi, no diu res – Gombrowicz tria fer-ne un personatge gairebé mut, que preservarà fins al final el seu enigma, mentre al seu voltant cauran totes les màscares. Volent penetrar el misteri i el silenci obstinat d’Yvonne, fent hipòtesis sobre el que ella pot pensar, voler, ser o sentir, tots els personatges són portats, en efecte, a revelar-se sota la seva cara més inconfessable, entre la feblesa i el pecat capital. Víctima expiatòria, «cabra-expiatòria» feta a mida, Yvonne ha de ser sacrificada.

Molt més que deforme, Yvonne acaba essent una identitat informe: que es presta a totes les formes i a totes les significacions –les que els altres tenen ganes de veure-hi o de donar-li. Com sempre en Gombrowicz, la paraula enunciada té lloc de veritat, i sobretot, a força de prescripció. És anomenant les coses com les fem advenir, igual com la realitat dels éssers, de les relacions, dels esdeveniments, depèn del tot dels mots que triem per qualificar-los (de petits acords a grans desviacions)."

Julie Sermon al programa de mà d' Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz, Teatre Lliure.